La CNT és una confederació de sindicats horitzontals. Les seccions o sindicats marquen les decisions dels Comitès. A la CNT es pot afiliar qualsevol treballador independentment de la seva ideologia, sempre i quan respecti els acords de la organització i no tingui postures masclistes, racistes i xenòfobes. Tampoc es poden afiliar els cossos de seguretat de l’administració pública ni seguretat privada. No és una organització específica anarquista sinó sindicalista revolucionària, actualment anomenada anarcosindicalista pels seus principis, finalitats i unes pràctiques que fomenten l’acció directa (sense intermediaris), el suport mutu i el boicot combinats amb l’acció sindical més legalista, com la constitució de seccions sindicals, la propaganda sindical a l’empresa o les denúncies a inspecció de treball. En tot cas, una acció sindical més enfocada en l’acció directa o en el treball dins la legalitat laboral, dependrà del tipus d’empresa, la força de la secció dins d’aquesta i l’estratègia que volen seguir els treballadors/es.
La CNT està formada per sindicats que tenen entre si un pacte federatiu, és a dir, mantenint la seva llibertat d’acció dins del respecte als acords que nosaltres mateixos ens hem donat. Els sindicats es deuen a aquest pacte federatiu, als acords que han decidit amb la resta de sindicats que formen la confederació, en nom de l’autonomia no poden saltar-se els acords presos en congresos i plens.
EL SINDICAT D’OFICIS VARIS: El formen com a mínim 50 treballadors/es d’una mateixa localitat. Les decisions es prenen en grups de treball i assemblees generals.
Dins del sindicat tots els afiliats/des tenen la mateixa capacitat de decisió i el vot de cada un val el mateix. Tant el del Secretari General com l’afiliat/da. Per tenir dret a vot a l’assemblea general però, cal portar afiliat com a mínim 6 mesos.
LA JUNTA DEL SINDICAT: S’encarrega de les gestions del dia dia del sindicat. Està formada per la Secretaria General, Secretaria d’Organització, Secretaria d’Acció Sindical, Secretaria de Jurídica, Secretaria de Tresoreria i Secretaria de Premsa i Difusió. També es poden crear altres secretaries si així es decideix: Secretaria Social, Secretaria de pro-presos, Secretaria de Memòria Històrica, Secretaria de Patrimoni, etc. En secretaries on el volum de feina és més gran, com la Secretaria d’Acció Sindical, es poden crear grups de treball. Els càrrecs d’aquestes secretaries es poden revocar en qualsevol moment si així ho decideix la majoria d’afiliats reunits en una Assemblea General.
LA FEDERACIÓ LOCAL: Uneix a tots els sindicats d’un mateix municipi. Es coordinen mitjançant una Junta Local, que té les mateixes característiques i atribucions que la junta d’un sindicat. La Junta de la Federació local es tria mitjançant un Ple Local de Sindicats, en el que els diferents Sindicats de Ram o Oficis Varis envien delegacions amb els acords de les seves respectives assemblees.
LA CONFEDERACIÓ REGIONAL: Els sindicats d’una regió conformen la confederació regional, i les diferents regionals, formen la confederació. La federació regional no sempre segueix l’esquema de les comunitats autònomes, per exemple: la regional de Catalunya i Balears, la regional nord (Euskal Herria, la Rioja, Burgos i Cantàbria) la regional centre (Madrid i part de Castella Lleó i Castella la Mancha) o la d’Astúries-Lleó. Els sindicats de CNT decideixen com federar-se.
LA SECCIÓ SINDICAL: És la forma d’organització dels afiliats/des a la CNT en un mateix lloc de treball. La Secció es reunirà periòdicament i tindrà si més no un representant o delegat fix de cara a l’empresa, el qual es renovarà periòdicament segons acordin els afiliats/des del sindicat a l’empresa. Per a constituir una Secció Sindical n’hi ha prou que hi hagi dos afiliats/des, encara que cal tenir en compte les necessitats de cada empresa i la seva magnitud. Des de la CNT-Sabadell considerem que estratègicament és millor fer públiques les seccions sindicals un cop el nombre d’afiliades i afiliats a la mateixa sigui força important en el marc de l’empresa.
EL SINDICAT DE RAM: El formen com a mínim 50 treballadors/es d’un mateix ram en una mateixa localitat.
LES COORDINADORES: Agrupen i coordinen els treballadors/es d’una mateixa empresa que té diferents centres arreu de l’estat.
LA FEDERACIÓ DE RAM: La formen almenys dos sindicats de ram. Es tracta d’un organisme tècnic, de gestió i coordinació, que no pot prendre acords orgànics.
LA FEDERACIÓ D’INDÚSTRIA: Les federacions d’indústria es coordinen segons els seu ram. La totalitat de sindicats de la CNT d’un ram de la producció, formen la Federació Confederal d’Indústria o la Federació Regional d’Indústria. Es tracta d’òrgans tècnics, de gestió i coordinació, poden estar presents a les reunions confederals i regionals amb veu però sense vot.
Com s’exerceix la representació d’un sindicat local en un ple o plenària?
Les plenàries són reunions de treball dels diferents sindicats on hi assisteix el Secretaria General o el d’organització, s’informa de la situació del sindicat, es treballa en campanyes comunes, es porten propostes per tractar a un ple, etc.
En els plens, s’envia l’ordre del dia amb antelació amb les propostes dels sindicats i aquests prenen els acords en la seva respectiva assemblea.
En aquesta mateixa assemblea trien a un o diversos afiliats que són els que assisteixen al ple, i que no tenen perquè ser els que ocupin els càrrecs abans esmentats.
Els delegats/des elegits estan obligats a traslladar exactament els acords del seu sindicat local, i donar després comptes a aquest de la seva actuació, que valora segons les actes de la reunió, si la representació exercida ha estat d’acord amb allò decidit prèviament en assemblea. El delegat té un cert marge per informar i opinar sobre el sindicat o la confederació. L’assemblea també pot decidir no portar cap acord i deixar-lo a criteri del delegat, aquest haurà d’informar després a l’assemblea local sobre la posició presa.
Comitès o Sindicats
A la patronal li han interessat i li interessen els comitès d’empresa perquè són organismes febles, que no poden sortir de l’empresa, que si no pertanyen a un mateix sindicat ja neixen dividits, i que estableixen una clara discriminació amb la resta de treballadors/es (no poden ser acomiadats, secret en cas d’informació confidencial, hores sindicals, etc.) tot això fa que siguin organismes més al servei de l’empresa que dels treballadors. Les empreses prefereixen pactar acomiadaments, baixades de salaris i pèrdua de drets laborals amb comitès que es deuen a les eleccions, que tractar directament amb un sindicat independent econòmicament i políticament. Un sindicat que no pacta acomiadaments ni baixades de salaris. Després de més de 30 anys de sindicalisme representatiu els resultats han sigut nefastos pels treballadors/es: professionals del sindicalisme que acaben decidint per tu, alliberats sindicals, privilegis dels membres dels comitès respecte a la resta dels treballadors/es (hores sindicals, no poden ser acomiadats, pactes a l’esquena de la resta dels treballadors/es), corrupció sindical, enriquiment mitjançant ERO’S, etc. Per això la tàctica patronal ha estat comitès contra sindicats, i la nostra ha de ser sindicats obrers conseqüents i la desaparició dels comitès d’empresa.
Per això des de la CNT també hem de fer autocrítica sobre perquè en aquests 30 anys no hem aconseguit crear un model sindical prou fort fora dels comitès d’empresa. I això no es deu únicament a escissions o a casos repressius com el cas Scala, sinó també a què hem sigut vists com el sindicat del no: no els comitès, no a les subvencions, no als alliberats, però amb una falta d’estratègia i acció sindical real, cal que passem a ser el sindicat del no i de la crítica a ser una alternativa sindical real, sense abandonar els nostres principis, tàctiques i finalitats llibertàries. En els últims temps hem passat de la creació de la secció unipersonal-acomiadament-conflicte, a aconseguir estabilitzar seccions amb un pes important dins l’empresa com Alumalsa, Extracciones Levante, seccions sindicals de CNT a l’Aeroport del Prat, Mediapro, etc.
Cal que treballem per recuperar la il·lusió per un sindicalisme no pactista, participatiu i amb unes finalitats revolucionàries. Recuperar el significat de sindicalisme i la consciència dels treballadors/es com a classe.