Estem a divendres, per a molts i moltes treballadores és un dia alegre, queden poques hores de feina i s’apropa un cap de setmana que serveix per defugir de l’esclavitud assalariada… Per a molts altres, demà serà un altre dur dia de feina, molt possiblement precària…
Tant si demà treballeu, com no o, senzillament, com molts milions, esteu a l’atur, unes quantes reflexions pels propers dies…
“Professionals de la violència i la coacció”
Frase d’Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya definint els manifestants del moviment del 15-M després dels fets del bloqueig del Parlament. Fent una cigarreta amb una companya, per un moment pensava que es referia als Mossos d’Esquadra, total són “professionals” (els “indignats” no), van armats, protegits i utilitzen la violència política… Un exemple pragmàtic de manipulació i creació d’un “discurs” creador de consciències “borreguils”.
“Tenim policies d’informació, però atribuir a la policia l’agitació de la violència respon a una intenció malsana i de complicitat amb els violents”
Frase del Conseller d’Interior Felip Puig en referència a les acusacions d’Arcadi Oliveres insinuant que els incidents van ser obra d’agents infiltrats dels Mossos. Potser Arcadi s’emportarà una denúncia per calumnies, però el què és cert és que els violents professionals són els Mossos d’Esquadra, siguin o no inflitrats… Per altra banda, una mica menys de victimisme, el discurs “pacifista” sobre la violència exclusiva de secretes és lamentable. De secretes n’hi haurà tant en el bàndol “violent” dels moviments com en el bàndol dels pacifistes extremistes. La Policia, com l’Església, té un peu a tot arreu. És la seva funció i en trobarem d’aquests elements tant trencant vidres com dividint els moviments contestataris amb discursos ultra-pacifistes i sota pancartes tipus “Sense violència en serem més” (potser més inofensius?). Una mica de seny! I, per què no, de rauxa!
Arcadi Oliveres “condemna la violència i la manca de respecte als diputats”
Titular extret de diferents mitjans. Arcadi Oliveres està en el seu dret en dir el què pensi, sens dubte, faltaria més. Però qui és l’Arcadi Oliveres? Per què té tanta força discursiva entre els indignats/ades? Doncs no ho acabo de veure clar, però potser cal pensar en la seva còmoda posició social com a professor de la Universitat Autònoma, el seu perfil marcadament cristià (l’Església ja se sap, un peu a tot arreu), la seva afició a sortir als Mass Media, els premis que ha rebut de partits com ERC (Premi de la Fundació Lluís Companys l’any 2001), multi-militant d’ONG’s subvencionades, membre del consell assessor dels liberals d’ATTAC o membre, en el seu moment, del Comitè de Seguiment dels Acords del Tinell d’Iniciativa per Catalunya-Verds… Efectivament, que digui el què vulgui, però l’aspecte preocupant és la força discursiva d’aquest intel·lectual, una persona que representa una cara de la moneda liberal-postmoderna: Felip Puig seria la cara dura i l’Arcadi Oliveres l’amable… Entre uns i uns altres, en fi… I no parlem d’altres elements del futurible partit de Democràcia Real Ya, Enrique Dans, etc.
Mas: “És Kale-Borroka”
Ein? Què es pren el Molt Honorable pels matins? Deu ser una cosa molt forta… Quatre escopinades, alguna ampolla d’aigua i una mica d’esprai és Kale-Borroka? Qui s’empassa això? Bé, molta gent, només cal veure els Mass Media en general i es podrà apreciar com els liberals i demòcrates de La Vanguardia, El Periódico, TV3, Antena 3, Tele 5, la Cope, Intereconomia (sí, sí, liberals en són i demòcrates mentre existeixi pau social) i demés mitjans manipulen i deformen la realitat, creant “corrents d’opinió”, és a dir, indiquen el què i com ha de pensar la població, evidentment, el Sistema, com a molt, es reforma (tipus Camps i Aguirre i les seves llistes obertes…), però el fons no es discuteix. La pregunta per a reflexionar seria la següent: per què gent dels anomenats moviments socials i, fent autocrítica, fins i tot de la mateixa CNT, els fan servir? Si no els controlem sempre podrem caure en manipulacions i, el que resulta més preocupant, fent-los servir els legitimem cara a la societat… Una mica de seny! I, com deia fa temps un company: l’únic comunicat no recuperable és una puntada a la càmera! Sips, de vegades cal també una mica de rauxa…
Un de la CNT