El periodista Joan Barril en un article seu de l’edició del 19 de juliol de “El Periódico”, i al voltant dels fets posteriors al cop d’estat feixista del 18 de juliol del 1936, escriu les següents paraules: “Tiros, enfrentamientos de guardias de asalto, formación de la Guardia Civil fiel a la república y, por la puerta de atrás, reparto de armas a los incontrolados que iban a tomar Zaragoza o que, en el peor de los casos, se dedicaban a dar siniestros paseos a patronos, encargados, capataces o curas...”
Aquestes paraules denoten o bé una absoluta falta de coneixement històric, o una intenció fragant de reescriure i manipular la historia. No cal ser molt entès en la matèria, ni haver llegit molt al respecte, per saber que la CNT dies previs al cop d’estat ja estava preparant la resposta de la classe treballadora convocant vaga general. El 18 de juliol va llençar els seus militants que heroicament desarmats o amb armes precàries es van enfrontar a l’exèrcit caient nombroses víctimes defensant un règim republicà que no era capaç en els primers moments ni de reaccionar ni de inicialment entregar les armes a les organitzacions sindicals –a Barcelona majoritàriament la CNT- que varen ser el principal front que va aturar el cop d’estat.
Les columnes de milicians de la CNT que varen marxar voluntàriament a donar la vida cap al front d’Aragó deixant les famílies i tot el què tenien aquí, i que varen fer retrocedir els feixistes fins quasi arribar a Saragossa no es mereixen aquestes paraules i molt menys d’un periodista com Joan Barril. Per exemple, la columna Durruti que va estar al front d’Aragó i de seguida va marxar cap a Madrid quan la capital va ser abandonada pel govern de la República, ningú li pot negar el mèrit que va ser l’element principal per mantenir lliure Madrid fins més tard que la caiguda de Catalunya. Per altra banda, sobre les accions incontrolades de venjança o justícia popular els primers dies del cop d’estat, cal dir que pràctiment van desaparèixer amb la creació del comitès de milícies, impulsats per la CNT, organització sindical predominant i àmpliament majoritària aleshores a Catalunya, però que en un acte de generositat i col·laboració va voler implicar a la resta de forces sindicals i polítiques i a la pròpia Generalitat.
Aquest acte no va ser recompensat quan els elements del PCE, i del PSUC a Catalunya, seguint ordres de Stalin i amb la passivitat de la resta de forces polítiques i sindicals, aniquilaren nombrosos militants llibertaris –com Camilo Berneri- i trostquistes del POUM –com el seu dirigent Andreu Nin- durant els fets de maig del 1937, i obriren les txeques per torturar i assassinar impunement.
Salut!
Eduard Delgado
Secretari general de la CNT de Catalunya i Balears