Dels 194 centres d’atenció primària (CAP) que tenen atenció continuada, urgències nocturnes, 56 han perdut hores d’atenció, 32 s’han canviat per un metge de guàrdia localitzable que es desplaça al domicili del pacient i 22 s’han quedat sense servei en el que portem d’agost.
D’acord amb les dades de Salut, recollides ara per la Intersindical, a tot Catalunya hi ha 85 Centres d’Assistència Primària tancats coincidint amb el període estiuenc, cosa que representa un 7% del total.
Un mapa interactiu a Google Maps elaborat a partir d’informacions del 3cat24.cat permet consultar quines són les poblacions de Catalunya que s’han quedat sense urgències.
El Departament de Salut va anunciar al juny que tancaria les urgències nocturnes de 73 centres, suprimiria 17 serveis sanitaris i en canviaria de lloc 24. Això implica la reducció horària d’alguns ambulatoris, principalment dels serveis d’urgències nocturns, i el tancament d’altres coincidint amb el període estiuenc, tot i que en alguns casos amb l’amenaça d’un adéu definitiu. També s’han tancat sales d’operacions i s’han aprovat ERO, a banda de la rebaixa d’un 5% del salari dels professionals. La conselleria de Salut ha defensat els canvis per la necessitat d’estalviar uns 50 milions d’euros segons els càlculs inicials, però no ha convençut els usuaris que veuen perillar l’atenció urgent i pròxima.
En el cas de les ambulàncies, des del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) puntualitzen que no hi ha menys vehicles, sinó que es prestaran menys hores de servei. De les 2.375.000 del 2010 es passarà a 2.225.000, reducció que s’ha decidit en funció dels criteris de població, territori i temps de trajecte estimat fins a diversos punts. A aquests canvis cal sumar-hi el conflicte laboral per la vaga indefinida dels treballadors de les empreses adjudicatàries del servei.
A Barcelona, la Federació d’Associacions de Veïns ha alertat que el servei s’ha reduït a gairebé tots els districtes. La primera notícia va ser el tancament del centre d’urgències que l’Hospital Clínic tenia al carrer València. Destaca el cas de Sants-Montjuïc, on el CAP de Manso concentra les urgències nocturnes de set centres sanitaris. Els ambulatoris de la Bordeta-Magòria, Carreras Candi, La Marina, Poble Sec i Sants atenen de dilluns a divendres de 8 a 20 hores, mentre que Carles Ribas i Numància també obren els dissabtes de 9 a 17 hores.
Al districte de Sant Andreu, el CAP que porta el mateix nom rebrà les urgències que s’atenien a Bon Pastor, Via Barcino i La Sagrera.
A Gràcia, tanca el torn de nit de l’Hospital de l’Esperança, on la pressió popular ha aconseguit que s’hi continuïn atenent urgències entre les 8 les 20 hores. I a l’Hospital Dos de Maig, la continuïtat està pendent de si hi ha acord entre els treballadors, la Generalitat i la Creu Roja.
El Servei d’Auxiliars Sanitaris de l’Hospital Clínic de Barcelona disposa de dos torns diürns, un de matí i un altre de tarda, cada torn disposa d’uns 13-14 treballadors per cobrir tots els trasllats dins de l’hospital, així com per fer mobilitzacions de malalts enllitats i altres funcions com contencions de malalts psiquiàtrics, etc. El torn de nit de moment està sent respectat (són 5 auxiliars sanitaris per a tot l’hospital)
Des del juliol passat, tant el torn de matí com el de tarda, té una mitjana de 4-5 treballadors sense cobrir. Però és més, segons Andrés García, treballador del torn tarda, i Secretari de Jurídica de CGT de Sanitat de Barcelona, al mes d’agost és pitjor: “Hi ha dies d’aquest mes d’agost, que hi ha fins a 7 persones sense cobrir pel torn de tarda, és a dir hi ha més companys sense cobrir que treballant “, afegeix. La situació és insostenible, hi ha 6 o 7 auxiliars sanitaris per torn, per cobrir tota l’activitat diària. Andrés García afegeix: “a les sales se’ns queixen cada dos per tres, diuen que la culpa no és nostra, però molts malalts no es poden aixecar perquè amb 6 o 7 persones treballant no arribem a cobrir tota la demanda de serveis”.
L’activitat dels auxiliars sanitaris, és comparable a un mes de desembre, amb demores d’1 hora en els serveis, i amb moltes sales sense poder anar a mobilitzar, perquè no hi ha personal suficient.
“Molts companys corren per fer els serveis, i la feina surt. Molta gent té por d’un ERO “, afegeix Andrés García.
El coordinador dels Auxiliars Sanitaris va donar l’ordre verbal, que no es comentés a les sales les absències. Per tant moltes companyes (auxiliars i infermeres) desconeixen que d’una plantilla de 13-14 auxiliars, estan treballant 6 o 7. Si ho sabessin suposo que un altre gall cantaria.
Sense urgències a molts municipis rurals
La retallada no distingeix entre els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i els de la resta de Catalunya. A Arbúcies s’han recollit més de 1.500 signatures en contra del tancament de les urgències, que obligarà la gent a anar fins a la capital de comarca, Santa Coloma de Farners -a 35 minuts en cotxe i carreteres glaçades a l’hivern- per ser atesos.
També han fet notar la seva peculiaritat de muntanya els municipis afectats per la retallada al Ripollès, on la intenció de Salut és que només hi hagi atenció nocturna a l’Hospital de Campdevànol. Això vol dir que tanquen els torns nocturns dels centres d’assistència primària de Ripoll i Camprodon.
Una ullada a les xarxes socials permet trobar-hi ràpidament els grups de protesta pel tancament dels serveis d’urgències als ambulatoris. És el cas dels usuaris del CAP Castellbisbal, del municipi del mateix nom, i també del de Molins de Rei, els pacients del qual s’hauran de desplaçar fins a Sant Andreu de la Barca o fins a Sant Joan Despí per rebre atenció mèdica fora de l’horari habitual. També s’han queixat a la xarxa els usuaris del CAP Ernest Lluch del nucli de Can Trias, a Viladecavalls, i el de Sant Sadurní d’Anoia.
A Badia del Vallès, el tancament nocturn del CAP també ha provocat indignació i protestes, també de municipis veïns, com ara Barberà del Vallès, on es troben que a l’estiu també està tancat l’ambulatori Rosa dels Vents. En cas que els usuaris optin per desplaçar-se fins a Sabadell també es trobaran amb un servei reduït, perquè del 6 d’agost i, en principi, fins a l’octubre, una dotzena de CAPs estaran tancats els dissabtes. D’aquests dotze, a més, tres tanquen tot l’agost.
La llista de municipis amb afectacions és llarga i també hi trobem noms com els de Solsona o Deltebre. També els municipis del Pallars, on usuaris i treballadors han denunciat la pèrdua de gairebé una quarta part del personal sanitari en una àrea marcada per la dispersió geogràfica i on, per tant, és més difícil l’accés als serveis.
La retallada sanitària també es concreta en expedients de regulació d’ocupació (ERO) com els dels hospitals de Calella i Blanes i la reducció dels llits disponibles als centres de tot Catalunya.