Sobre algunes problemàtiques de les xarxes socials.

Desde fa pocs anys, les xarxes socials han proliferat espectacularment fins el punt que es fa difícil trobar una persona que no tingui un compte el facebook o a twitter, o a les dos xarxes i encara a alguna altra. Si bé les xarxes poden ser útils per l’intercanvi d’informació, cal recordar que no les controlem nosaltres i tenir una mica de cura sobre la informació, fotos i comentaris que deixem en elles. A Gran Bretanya per exemple la utilització de la Blackberry per part dels manifestants va facilitar les detencions de la policia: de la mateixa manera que els missatges al facebook: http://www.lavanguardia.com/internacional/20110817/54201391925/condenados-a-cuatro-anos-de-carcel-dos-ingleses-por-incitar-a-la-violencia.html, cap dels dos detinguts va participar en els disturbis http://www.vanguardia.com/actualidad/mundo/117634-criticas-a-la-justicia-por-mano-dura-contra-detenidos-de-los-disturbios, i tot això ho reconeix La Vanguardia, que no és precisament una mostra de premsa esquerranista. Però sobretot el que van utilitzar els joves revoltats per coordinar els atacs a Londres va ser el sistema de missatges BlackBerry, aquest sistema al estar encriptat va dificultar les detencions de la policia tot i que els seus amos ràpidament es van mostrar disposats a col·laborar amb la policia: http://www.lahaine.org/index.php?p=55566.

Personalment, fa temps que tinc facebook i veig algunes coses que no m’agraden, companys/es utilitzen el facebook per quedar per anar a una manifestació o qualsevol acte polític, amenacen la policia, o fan proclames per cremar els bancs,etc. Un altre problema és que molts d’ells tenen el seu perfil del facebook totalment obert, o posen informació dels grups on militen o les activitats que realitzen. No es tracta de ser un paranoic, però si que no costaria res intentar vigilar una mica més, per exemple:

-Tenir el perfil del facebook tancat per aquells que no siguin amics teus, de fet jo no em vaig adonar que tenia el perfil del facebook completament obert fins el cap d’un temps, per tant comproveu si el teniu obert o no. És bastant fàcil, només heu d’anar el compte i a configuració de la privacitat.

-No quedar per realitzar actes polítics pel facebook, especialment via missatges al mur.

-Si pujeu enllaços o comentaris fent referència al sistema o propaganda llibertària,etc, no costa res borrar-los el cap d’un breu temps quan ja els hagin pogut veure els vostres amics.

-No posant el teu nom verídic a les xarxes socials, com facebook.

-No penjar fotos d’actes polítics.

-No tenir grups polítics agregats com amics. En cas de tenir-los sempre podeu configurar el compte perquè no es vegin els amics que teniu.

-Evitar posar la vostra cara com a foto de perfil.

-Per suposat, intenteu no donar informació sobre vosaltres: número de telèfon, on viviu, on estudieu o treballeu.

-I sinó voleu seguir totes aquestes mesures de seguretat, sempre us podeu esborrar el compte i passar de les xarxes socials. Tot i que abans de donar-vos de baixa, borreu tota la vostra informació, fotos, comentaris,etc, ja que Facebook es queda tota la vostra informació i si voleu reobrir el compte podreu comprovar com tota la informació es manté intacte.

Un altre problema de les xarxes socials és la facilitat en fer un clic per dir que assistiràs a tal acta. Podeu fer una prova, a la pròxima presentació d’un llibre que pengeu l’acte el facebook, compteu la gent que diu que hi assistirà, us serà més fàcil si compteu la gent que coneixeu ni que sigui de vista, després compteu la gent que veritablement hi ha assistit, veureu que són molts menys que els que afirmaven assistir-hi via facebook. Sobretot això passa quan es realitzen actes culturals, si feu el mateix amb un concert de punk mega-radical, veureu que més o menys les persones que deien assistir-hi via facebook són les mateixes que estan al concert.

És molt fàcil clicar un m’agrada al facebook o dir que assistiràs a tal presentació d’un llibre, un debat, etc, però que difícil és aixecar el cul de la cadira per ajudar a realitzar un acte, assistir a les assemblees o intentar donar un cop de mà a aquells que ho necessiten. Això si, després som els més radicals i ens dediquem a llençar proclames incendiàries via facebook.

Perquè es doni un canvi social, una revolució, sempre s’ ha necessitat grans esforços per part de les persones, renunciar a les comoditats i enfrontar-se a la realitat que no està en una pantalla d’ordinador. Si de veritat volem començar a crear una societat paral·lela, al marge d’aquest sistema, aquesta no la realitzarem via facebook. Les revolucions es realitzen als carrers, deixant-si la pell i renunciant als petits luxes que tenim (tot i que alguns pràcticament ja no en tenim cap), no en un concert ni una pantalla d’ordinador. Les xarxes socials poden ser útils per difondre i coordinar les lluites, però hem de tenir molt clar que no les dominem nosaltres (per moltes pàgines de contrainformació que hi poden haver), sinó els nostres enemics.

Un afiliat al SOV de la CNT-AIT de Sabadell.