Des de sempre en els ambients llibertaris s’ha prestat especial atenció a la necessitat de crear i generar una vida alternativa a un sistema hostil  per a la gran majoria de la població. Des de una perspectiva teòrica es proposa que per a que una futura societat comunista ( entenent el comunisme com la col·lectivització tant dels medis de producció com l’abolició total de la propietat privada i no com la doctrina política sorgida dels postulats marxistes) funcioni  és necessari que la població hagi viscut i desenvolupat experiències autogestionades i autònomes tot generant una xarxa associativa, que en el moment que les estructures administratives i judicials Estatals siguin destruïdes, permeti  generar les condicions materials necessàries per a la supervivència de la població.

Darrera d’aquesta reflexió es desprenen diversos aspectes, com per exemple el de la necessitat  d’una lluita per l’emancipació humana a partir de l’experiència col·lectiva en formes associatives alternatives a les proposades e imposades per el sistema explotador actual. Aquest model per combatre els sistemes explotadors entra en confrontació amb aquelles propostes que es basen en vanguardies summament preparades que es dediquen a possibilitar revolucions. La idea d’una “elit” revolucionària no entra en contradicció amb la d’una revolució sorgida des de la base, doncs sempre ha existit aquells individus amb un estat de consciencia que els impulsa a sacrificar-se per una l’idea d’un món just, i tot contradient aquells vells anarquistes decimonònics, la revolució no serà fruit de la reacció espontània de la població. Per això es fa primordial la necessitat de generar unes estructures que siguin pròpies i que permetin la vinculació de la nostre existència a les nostres decisions, tot participant en allò que ens involucra. Un exemple clar seria el de la CNT.

Ara bé, no hem de reduir la nostra activitat únicament al sindicalisme, tot i que  el sindicat com a catalitzador de tota proposta autogestionaria podria esdevenir una eina útil e interessant, sinó que s’ha de generar un moviment que permeti reapropiar-nos de les nostres vides, tot generant una espiral que vagi sumant cada cops més aspectes de la nostra quotidianitat , implicant així més tasques però també més individus, possibilitat així una conscienciació naturalitzada en l’autogestió de les nostres vides. Doncs tot i disposar d’un ric corpus ideològic, l’anarquisme en essència es basa en un model d’existència entorn la horitzontalitat i la autogestió que permet la vida en una llibertat conscient i per  que això esdevingui, és necessari viure  la possibilitat de l’experiència.