Després de les eleccions ens trobarem una altra vegada a partits polítics que s´anomenen d´esquerres celebrant contents, que han mantingut els seus 2 o 3 escons, o que n´han guanyat un, o dos…o fins i tot, n´hi ha que  estaran contents sense aconseguir representació al parlament.

 

Que bé!!!… d´aquí 4 anys, esperaran  guanyar-se la nostra confiança, a l´estat espanyol, a Catalunya o a la nostra ciutat.

Per altra banda tenim  grups de joves ben formats i mal pagats, que veuen poc futur, que “indignats” protesten  perquè troben que aquestes votacions no els representen, que no s’atreveixen a definir-se com a transformadors de la societat,  assajant “assemblees” amb por de decidir per no trencar la unitat de descontents amb la situació actual. Uns i altres, potser tots, ens trobaríem d´acord  en l’anàlisi dels  problemes de la nostra societat:
• Les multinacionals i els bancs controlen als governs.
• Els ciutadans no ens veiem representats pels polítics.

Per què tenim malestar?

El que condiciona el nostre dia a dia son vàries situacions que si analitzem poden influir en el nostre benestar, poden ser per exemple:

• El Sou;  “hipoteca, impagaments…”
• Estabilitat;  “atur, treball precari,  pensions.
• Falta d’expectativa de futur; “inseguretat laboral”, “jubilació”, “estudiants que tindran difícil exercir del que estudien”.
• Temps lliure; “gaudir dels nostres fills, nets, parelles”

Podríem fer la llista immensa a nivell local, o internacional, i no acabaríem. Totes aquestes coses fan que no controlem el nostre futur i, de vegades, ni el nostre dia a dia.

La manera com, en principi, nosaltres podem solucionar els nostres problemes és a través de la REPRESENTATIVITAT: uns partits polítics presenten propostes que busquen aconseguir els nostres interessos. El problema és que les grans empreses  i la banca, paguen a aquests partits, “campanyes, crèdits…” i després  aquest partits han de respondre a aquests favors, perdent la seva INDEPENDÈNCIA.

Des de fa uns anys, la nostra “democràcia”, s’ ha anat  convertint en una oligarquia de mercat, on les decisions que ens afecten directament,  les prenen les empreses i no els governs.

I què podem fer?

Cada vegada és més clar que els partits polítics no poden solucionar aquests problemes, però analitzem-los de nou…i reflexionem.

Qui condiciona la nostra vida? Els polítics o les empreses?

Si les empreses son les que condicionen el nostre dia a dia,  és a les empreses on hem de dirigir l´interès, des de CNT considerem que ens equivoquem al intentar buscar solucions amb la delegació als Partits, i que avui dia es dilueixen les propostes, no arriben als qui prenen les decisions, o si arriben, no poden, o no volen dur-les a terme.

Nosaltres creiem que la CNT és una EINA DE LLUITA  que posa al nostre abast la recuperació del control de la nostra vida.

Un sindicat?  Si son pitjors que els partits!!!?

Si  el poder de decisió dels partits polítics està en decreixement, el dels sindicats encara és pitjor.

L´estat va pagar  més de 16 milions d´€ als sindicats durant el 2010, i aquest 2011 uns altres milions, el 80% d´aquestes subvencions van a CCOO i a UGT.
A Espanya, el sindicalisme funciona també amb  REPRESENTATIVITAT, això vol dir:

– Eleccions cada 4 anys
– Els sindicats es presenten a eleccions per representar als treballadors a les empreses, d’aquestes eleccions amb 15 o 10% de participació, es formen els comitès d´empresa, que tenen accés a informació de l´empresa, avantatges davant els altres treballadors “contractes blindats”, hores sindicals… etc.,
– Els comitès d´empresa decideixen juntament amb  l’empresa, el que cal per tota la plantilla.
– A més existeix la figura de l´alliberat, que és un professional que es dedica al sindicalisme, S´ALLIBERA DE TREBALLAR per dedicar-se a l´ estudi de les empreses en el millor dels casos, o a no fer res fins les eleccions sindicals, en el pitjor.
– Així que avui dia, els sindicats serveixen per atendre als treballadors que tenen algun problema concret.

La representativitat de les eleccions sindicals, dóna poder a aquests sindicats perquè puguin negociar amb l´estat, que els paga les subvencions “amb els diners de les entitats financeres que ens governen”.

Entre l’estat i sindicats negocien les polítiques laborals, també pacten els convenis que ens afecten al dia a dia.

I LA CNT ?

 Per què CNT és una eina que està lliure d´això?

• No acceptem subvencions,  Autogestió
.
Així som independents. “Aquest any la CNT ha fet 101 anys”

Sempre som voluntaris.
“està prohibit cobrar un sou de CNT o per fer feina a CNT”

• No tenim alliberats sindicals
.
Els que treballem a CNT som els mateixos treballadors, així no perdem de vista els nostres problemes.

No ens presentem a eleccions sindicals.
Aquí ens podríem estendre però considerem que els comitès d´empresa, a la llarga entenen més els problemes de l´empresa, i perden de vista els nostres interessos.

A més a més, considerem que la REPRESENTATIVITAT SINDICAL , “que un 10% d´electors decideixin sobre tots els treballadors” ha portat i porta  conseqüències negatives per nosaltres mateixos, els treballadors.

• Ens organitzem en seccions sindicals.
Previ estudi de l´empresa i preparació del grup de treballadors que volen aconseguir millores en la seva feina, es crea una secció sindical i s´estudia la millor manera de treballar, un cop està en funcionament,  és INDEPENDENT, només cal que segueixi els criteris dels punts anteriors.

Així doncs… m´afilio a CNT i ja està?

Ni parlar-ne.

La CNT no està per resoldre´t el problema, sinó que posa estris al teu abast perquè tu el solucionis, o si més no, que ho intentis, nosaltres considerem que la delegació dels teus problemes a un sindicat o a un Partit polític, no resol, perquè passa per masses mans, això no vol dir que no posem al teu abast, l´experiència dels nostres companys i la solidaritat del sindicat.

Per

Manel / CC 402215