-Els dies abans de la Vaga: Dies abans de la Vaga General els militants de la CNT vam encartellar diversos barris de la ciutat -Centre, Can Llonch, Creu de Barberà, Plaça Espanya i Torreguitart i pancartes a la Ronda Nord- a més de repartir diversos pamflets informant de les conseqüències de la reforma laboral i la importància de realitzar la Vaga amb un discurs propi i diferenciat dels sindicats majoritaris.
-El piquet unitari: Els afiliats a la CNT vam participar al piquet unitari que va tallar els accessos de Sabadell Sud i que més endavant va ser dispersat pels Mossos d’Esquadra. La consigna dels militants de la CNT era de tancar aquells grans magatzems i multinacionals, evitant el petit comerç i l’enfrontament amb els treballadors/es, ja que som conscients que a molts d’ells no se’ls hi va permetre realitzar la Vaga. Aquesta secretaria valora molt positivament la combativitat del Piquet Unitari i al haver aconseguit tallar l’accés de Sabadell Sud durant pràcticament 2 hores.
-La manifestació de les 11:30: Molt bona participació a la manifestació unitària anticapitalista, que sota les sigles de Sabadell Lluitant reunia a la CGT, CNT, COS, MPS, Plataforma Afectats per la Hipoteca, 15-M, CSA La Mekànica, Algo Diferentes, Assemblees d’Instituts, PCPC. La participació en aquesta manifestació va ser d’unes 3000-4000 persones.
-Elements a millorar de cara a pròximes mobilitzacions: Com a Sec. d’Organització penso que de cara a pròximes mobilitzacions la CNT hauria d’intentar fer més visible el seu model sindical alternatiu, d’oposició a les eleccions sindicals i als comitès, a les subvencions i als alliberats, i partidari de l’autogestió, les seccions sindicals i les assemblees de treballadors/es. Això no ha de ser incompatible amb fer un front comú amb els sindicats combatius de la ciutat. El cas és que ens ha faltat propaganda contra la reforma laboral, els motius de la Vaga i el model sindical de la CNT, de fet, el dia de la Vaga ja se’ns havia acabat pràcticament tota la propaganda, inclús l’especial “Solidaridad Obrera”. També, tot i valorar positivament el Piquet Unitari, hagués sigut interessant realitzar un piquet de la CNT, que informés en aquells comerços on el sindicat té conflictes sindicals oberts com a Mercadona, el RACC, concessionaris de Yamaha o on sabíem que no es permetria exercir el dret a Vaga, com al Corte Inglés, Zara, Opencor (anteriorment amb conflicte, i que finalment ha readmès el company acomiadat).
-Sobre la violència: Molt s’ha parlat de la violència dels manifestants desde els mitjans de comunicació, especialment a Barcelona. Però també a Sabadell, on el Diari de Sabadell de dissabte comptabilitzava en 11000 euros les destrosses (dos contenidors i una persiana del mercat central), però no deia res dels 6 detinguts -una d’elles amb la mandíbula dislocada- sense cap prova, ni dels 3 periodistes agredits. Curiós aquest sistema capitalista democràtic on té més valor un container que una persona. Sobre els incidents de Barcelona, es parla únicament de la violència dels manifestants, de les cafeteries cremades. Però cap on va anar a aquesta violència? Doncs cap al BBVA, Banc que inverteix en industria armamentística http://www.antimilitaristas.org/spip.php?article3742, el Banc Sabadell i la cafeteria Starbucks especialista en explotar els seus treballadors i agricultors: http://www.lahaine.org/index.php?blog=4&p=31548 http://www.excelsior.com.mx/index.php?m=nota&id_nota=753344 i als camperols que cultiven el cafè http://old.kaosenlared.net/noticia/comercio-justo-en-starbucks. Quan estan parlant d’una cafeteria, no estan parlant del Bar Manolo del barri.
Tenim democràcia, que vol dir canviar d’amo cada quatre anys perquè no canviï res, i camuflat darrere d’aquesta democràcia un brutal sistema capitalista, on la nostra roba és fabricada per treballadors de països “subdesenvolupats” a canvi d’una misèria de salaris, on els nostres mòbils i ordinadors funcionen gràcies a que menors d’edat estan a les mines del Congo extraient Coltán, cafè gràcies a arruïnar la vida dels camperols d’Etiopia, Chiapas,etc, on es permet que el comerç flueixi lliurament (segons les normes dels països “desenvolupats”) mentre es persegueix, es tanca i es repatria aquelles persones que marxen del seu país per sobreviure, i a on aquí, ara alguns es comencen a despertar ja que estan acabant amb l’estat del “benestar”, la nostra lluita no és per recuperar l’estat del benestar -com la progressia xupy-guay-, sinó per acabar amb tota aquesta misèria. Aquesta és la veritable cara d’aquest sistema. I si oposar-se a tot això és ser antisistema, si, ho som. I condemnem tota la misèria i violència a què ens sotmet aquest sistema.
– I després de la Vaga, què? Els afiliats a aquest sindicat sabíem perfectament que amb una Vaga de 48 hores no derogaríem la reforma laboral i que els sindicats majoritaris el que pretenien era realitzar una mostra de força per assentar-se a negociar alguns aspectes d’aquesta reforma que més els afecten, com els salaris de tramitació o els convenis col·lectius. Per nosaltres, aquesta Vaga ha de ser l’inici d’un seguit de mobilitzacions continuades per tal de derogar la reforma laboral. Per tant, per una banda, és important continuar les mobilitzacions amb aquelles forces sindicals i socials que s’oposen al pacte i a la claudicació, i per l’altre, difondre el model sindical de la CNT, recuperar la consciència de classe i enfortir l’anarcosindicalisme. Cal continuar amb les mobilitzacions, jornades de lluita, i plantejar-se sense por, realitzar una Vaga General amb tots els sindicats combatius.