Si una cosa ha provocat l’ascens de l’ús de les xarxes socials com Facebook o Twitter, és l’aparició de la figura del ciberactivista. El ciberactivista és aquell que desde la comoditat del sofà de casa seva va llençant proclames revolucionàries per les xarxes socials (si pot ser amb una cara de Durruti, una barricada, uns encaputxats enfrontant-se a la policia, etc, doncs molt millor). El ciberactivista es queixa que la gent no es mobilitza per res o que no val la pena organitzar-se enlloc perquè tots els grups, ateneus, o sindicats són una colla de reformistes, també hi ha la versió del que desde l’anonimat denúncia els malvats reformistes que es troben a la seva pròpia organització.
El ciberactivista té la solució per tot, tots els altres estan equivocats i no val la pena mobilitzar-se sinó és per cremar aquell banc, penjar els empresaris i banquers a la Plaça del Poble,etc; això si, ells mai seran els que realitzin aquests actes. Que cremin bancs a Grècia està molt bé i s’han de penjar fotos, però aquí no, no és el moment, les masses no estan preparades, dirà. També consideren inútil l’anarcosindicalisme, perquè tot i que aquest últim vol acabar amb l’estat i el capital i organitzar una societat autogestionaria de baix a dalt, és reformista perquè busca millores immediates pels treballadors i no acabar amb el treball assalariat de forma immediata. Com si una cosa fos incompatible amb l’altre, els militants de la CNT sempre s’han mogut entre dos vies, la legal (reformista) de millorar les condicions dels treballadors mitjançant les escletxes del sistema, i l’acció directa tant per millorar les condicions de vida dels treballadors, com per l’autodefensa contra el capital i l’estat i per crear estructures paral·leles al sistema.
El ciberactivista, considera que les Vagues Generals de 24h són inútils per derogar reformes laborals (cosa certa) i perquè les realitzen sindicats verticals, subvencionats i amb alliberats (cosa també certa). El problema és que la seva “solució” és quedar-se a casa sense fer res (perdó, criticant als altres per seguir el joc els majoritaris) o treballant ,en comptes de convertir l’aturada de 24h en una jornada de lluita als carrers i on fer visible el discurs i la pràctica anarcosindicalista i anarquista.
Una cosa també curiosa del ciberactivista, és el seu afany per participar a tots els esdeveniments que apareixen al facebook, així et trobes que l’esdeveniment d’una manifestació pel facebook per exemple “contra el capital, la seva crisi i per la autorganització de la classe treballadora”, et diuen que hi assistiran centenars o fins i tot milers de persones, i després a la manifestació hi han els de sempre i si s’ha fet bona feina de difusió, uns quants més. És el que té poder fer la revolució amb un clic i quedar-te amb la consciència tranquil·la, com els catòlics que van a confessar.
I és que les xarxes socials són interessants per intercanviar informació (fent una bona tria, perquè un altre problema d’aquests temps, és l’excés d’informació), però no hem d’oblidar per qui estan controlades i tampoc que la veritable feina es realitza en els anarcosindicats, grups d’afinitat, organitzacions anarquistes; parlant els militants entre ells, debatent i prenent decisions comunes, i no pas en simples escrits incendiaris, crítiques desde internet sense tenir coneixement de la situació de tal militant o organització, o fent cas del que diuen els mitjans de comunicació oficials. Com s’aprèn de la lluita i dels propis errors d’aquesta és a través de l’experiència real i no darrere d’una pantalla.
Un altre tema seria l’aïllament que provoquen les xarxes socials, per exemple amb aquelles persones amb qui quedes per parlar i prendre alguna cosa i estan ,més pendents dels missatges del whatsapp, del Twitter o del facebook, d’aquelles persones que tenen milers d’amics d’arreu del món a les xarxes socials i s’acaben aïllant dels amics reals o tenen dificultats per relacionar-se amb altres persones.
Ciberactivista, deixa de renegar i aixeca el cul del sofà!
Si a algú li ha picat, potser és perquè té algun dels símptomes del ciberactivista.
Un afiliat de la CNT que també fa el troll per internet de tan en tan, però que almenys intenta moure el cul del sofà de casa.