08:45h: Bicicletada desde la CNT Sabadell (Passatge Edagardo Ricetti,16) fins a les tres Xemeneies, on es realitzarà l’acte del 1r de maig. Qui no pogui venir a la bicicletada (ha de dormir més, té ressaca, no sap anar amb bicicleta, té algún compromís abans, etc) o no volgui (no li agrada fer esport,etc)  pot agafar el transport públic o vehicle i ens trobem a les 10h al Parc de les tres xemeneies de Barcelona.

El 4 de maig de 1886 va tenir lloc a Chicago la Revolta de Haymarket, en la qual la policia va disparar indiscriminadament contra milers d’obrers. Tres dies abans, va començar una vaga per exigir la jornada de vuit hores. Es va aconseguir, però a un alt preu: una brutal repressió contra els obrers en general i els anarquistes en particular i una pantomima de judici (“Els màrtirs de Chicago”). Són els fets que commemorem els treballadors cada Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors.

I de tornada al segle XXI, estem en un 2012 en el qual hem vist com una nova Reforma Laboral ens retornava d’un cop de ploma, novament, a 1886. Aquest brutal segle XIX, que tant identifiquem amb Dickens i que tractem inútilment d’imaginar. En va perquè és impossible que ens puguem posar en la pell d’aquests treballadors que van sofrir el més descarnat i inimaginable d’un Capitalisme que avui gaudeix d’una insultant i prepotent salut. S’acaben els convenis col·lectius, els contractes de treball indefinits, les indemnitzacions per acomiadament, la tutela judicial… Sabíem, no obstant això, que totes aquestes ‘concessions’ fetes fa més de trenta anys, se’ns arrabassarien a la mínima que baixéssim la guàrdia. Es va abandonar la lluita, la militància, el sindicat, la solidaritat i la consciència de classe. Aïllats i indefensos, una crisi, a manera de cop de puny a l’estómac, i de genolls; Reforma Laboral, a manera de puntada a la cara, i al terra. Vençuts, exhausts i moribunds, derrotats definitivament per la Revolució Industrial, encara que avui ja no és Industrial, i difícilment hi haurà Revolució.

Però mentre hi hagi un sol obrer en peus, i pedres al camp, hauran de tenir enemic i guerra. I no són pocs els que s’estan aixecant. Perdent, poc a poc, la por a una crisi que possiblement es converteixi en estructural, els treballadors que encara es creuen com a tals miren al seu voltant, veuen als seus companys, tan miserables i currants com ells, encaixen mans i aixequen punys. Tornen a aquests sindicats que mai haurien d’haver d’abandonar, si és que ho van fer alguna vegada. I els que mai es van unir demanen carnets. Un sindicalisme de classe, assembleari, que no es limitarà només a aconseguir minsos augments salarials i descansos per a l’entrepà. Anarcosindicalisme. El mateix que va aconseguir, el 1919, la jornada de vuit hores es recupera, lentament però progressivament, per fer front als nous reptes. L’atur, la precarietat, les subcontractacions… Es van acabar els sindicats majoritaris, els comitès d’empresa i els convenis sectorials. Nosaltres sabem a qui serveixen els comitès i les eleccions sindicals. Via lliure per a l’acció directa. Via lliure per als treballadors i les treballadores. Amb sigles o sense elles, però en bloc, davant de l’empresari, negociant de tu a tu. No cal ser creatius i innovadors en la negociació: protestes, vagues i sabotatges han demostrat ser tremendament efectius. Paral·lelament, hem de recuperar els espais culturals, modelant les alternatives de la societat postcapitalista. Ateneus i cooperatives han de convertir-se de nou en els llocs on ens socialitzem i visquem al marge d’una societat que no ens vol per res més que per produir per deu pagant-nos tres, parafrasejant a Kropotkin. Perquè hauria d’espantar-nos als anarcosindicalistes la seva Reforma Laboral? Comencem l’àrdua però estimulant tasca de la reconstrucció del moviment obrer. El dia 1 de maig és un bon dia per començar. Potser no s’esperaven que els sortiria tan bé, aquesta Reforma que es va fer per això, precisament:

El Primer de Maig, els treballadors a recuperar el carrer!

Actes del 1er de Maig a diferentes localitats de la Regional Catalano-balear:


Tarragona: La CNT de Tarragona organitzarà diferents actes a la seva localitat durant el 1 de Maig.
Barcelona: Hi haurà mitin-manifestació al parc de les 3 Xemeneies (Avda. Paral·lel amb Ptge la Canadenca) de Barcelona a partir de les 10’00. A les 14:00 hi haurà paella vegetal i ecològica.
Mallorca: Diferents actes els dies 29 i 30. El dia 1, manifestació a les 11:30 h en la Plaça d’espanya a Ses Voltes (Parc de la mar) Palma.
Per trobar més informació sobre els actes convocats pel 1er de Maig, podeu consultar https://www.cnt.cat/agenda/