Comença la temporada de grip i malalties associades al canvi del temps, i el 061, el telèfon d’emergències mèdiques,              l’enfronta  amb tot un seguit de canvis entre els que cal destacar, per incomprensible, l´acomiadament de treballadors/es.

Fins ara, per aquesta època de l´any, el telèfon de que disposa la població de Catalunya en el cas de que es trobin davant una emergència mèdica, el 061, augmentava la seva plantilla de treballadors/es. Això té la seva raó de ser, ja que a la tardor és quan comencen a aparèixer els refredats i les grips, amb tots els seus riscs, especialment per a nens i persones grans.

Aquest any el 061 s’ha preparat per la temporada de tardor-hivern acomiadant a 13 treballadors/es i reduint jornada a molts més i tot apunta a que aquesta xifra anirà en augment. Tampoc han estat renovats els treballadors/es que van ser contractats pel mes de setembre. En conjunt, la plantilla s’ha reduït considerablement tot just quan s´enfronta als mesos de més feina. Aquestes són unes mesures que cal entendre com  a potencials usuaris d’aquest servei, si volem adonar-nos de la seva total dimensió.

L’empresa adjudicatària del 061, Qualytel, no parla gens clar i juga a dues bandes: per una, tracta de rentar-se les mans i carrega a la retallada de pressupost del Servei d´Emergències Mèdiques (el SEM), tota responsabilitat. Per l´altra, als treballadors/es que posa al carrer, se’n porten una carta d’acomiadament disciplinari.

Encara hi ha més canvis: el 061, com a número d´emergències, tot just engega un viatge sense tornada per acabar fusionat amb el 112. Aquest és un canvi progressiu del que, ni la població ni treballadors, han estat gaire informats. Per als primers  comportarà,  com tot canvi, un temps              d’adaptació que potser no acaba d’encaixar del tot bé en una població refredada. Per als segons de moment representa sobretot incertesa.

La incertesa per no saber si això suposarà noves retallades de personal i si seran els següents, per suportar una càrrega de treball major de                 l´habitual (per època de l’any i per ser menys atenent les trucades). I recordem que parlem d’una càrrega de treball que no es pot mesurar només en el nombre de trucades, sinó en el pes que cadascú doni a la seva pròpia salut, quan ha de posar-la a les mans d’un servei com aquest, que es prepara d´aquesta manera per la temporada de les malalties.