Estem patint un dels majors retrocessos pel que fa als drets laborals. Reforma laboral, retallades socials, privatització de serveis públics, rescat a la banca, imposició de noves taxes judicials, futura reforma de llei de bases de règim local, retallades de la despesa pública en educació, sanitat, vivenda i serveis socials, situant a la classe treballadora en un panorama complicat, més de sis milions d’aturats i execucions continuades de desnonaments que porten als i les treballadores a una indefensió personal que es traudeix en un augment de les enfermetats mentals i suicidis.

Un sistema capitalista i patriarcal que ens enpobreix, sobretot afectant les dones. Major taxa d’aturades que d’aturats, pitjor salari a igual treball, major precarietat, major càrrega en les responsabilitats familiar i d’atenció als més petits i als més grans, menor participació social, sindical i militant, menor presència de dones en càrrecs de gestió, que no són fruit de la causalitat i del determinisme.

 

Segons la EPA, hi ha practicament el mateix nombre d’homes que de dones en edat laboral, més del 25% de la població activa esta a l’atur, però la taxa es superior pel que fa a les dones. Els contractes a temps parcial són acceptats per les dones, en la seva majoria. Són les dones, qui treballen en els sectors serveis que més s’han vist atacats per la crisi, hosteleria, neteja, sanitat, educació, serveis socials i per tant, major afectades per la seva sortida del mercat laboral. Constitueixen el 80% en els serveis públics, que es veuen afectats per ERE’s i processos de privatització.

En cas de continuar treballant, el salari anual-tipus de la treballadora només arriba al 76% del salari tipus del treballador. Les treballadores cobren per hora un 16,2% menys que els treballadors, de mitja, segons l’informe emés per la UE.

Amb l’última Reforma Laboral, s’elimina la qualificació legal de l’absència de discriminació per gènere en el treball com a “garantia”, la possibilitat de poder disfrutar indistintament i conjunt del permís de lactància en el supossat cas en que pare i mare treballin, dificultant notablement l’aplicació del principi de corresponsabilitat en la criança dels fills i filles, i l’aplicació de l’estricció de la possibilitat de reducció de jornada per càrregues familiars a la jornada diària, abocant a les persones que tinguin aquestes càrregues, en moltes ocasions, a l’abandonament de la feina per haver perdut qualsevol possibilitat de conciliar la seva vida laboral i familiar.

En l’àmbit familiar les dones dediquem un 33% més de temps a les activitats domèstiques respecte a la resta de membres de la unitat de convivència. I en l’àmbit sindical, tenim una menor afiliació porcentual, alhora que la vida activa per assumir càrrecs, està directament vinculada amb l’edat fèrtil i a les responsabilitats d’atenció sociosanitària dels familiars. Pèrdua de la feina, falta de capacitat econòmica per cobrir les necessitats bàsiques com són l’alimentació, l’educació i vivenda, unides a una falta de xarxa de suport social i familiar, que desemboca directament en processos d’exclusió social en els quals les dones són les més vulnerables.

Vist així, el panorama que tenim les dones treballadores no és precisament el desitjable per a ningú. La lluita per la igualtat és qüestió de tota la classe treballadora i es fa extensible a totes les facetes vitals, treball, sindicalisme, unitat de convivència, participació social, etc. Denunciar la nostra situació per a canviar-la, incorporar les reivindicacions laborals amb perspectiva de gènere en la nostra ruta sindical, adaptar el nostre funcionament sindical a les necessitats de les companyes i companys, corresponsabilitzant-nos per la lluita contra la desigualtat, i pel repartiment de la riquesa i el treball, és objectiu de la CNT.

Secretariat Permanent del Comité Confederal
Confederació Nacional del Treball (C.N.T)