Salvador Seguí, nasqué el 23 de desembre de 1887 a Lleida. A l’any de néixer es traslladà amb la seva família a Barcelona. Als dotze anys deixà l’escola i entrà d’aprenent de pintor, saltà de taller en taller a causa del seu temperament i s’inicia en la teoria i pràctica anarquista. El 1902 fou detingut momentàniament per la seva participació a la Vaga del Metall, actuant als grups anarquistes més durs (Grup els Fills de Puta, que Joan Ferrer canvià per Tuta i rebaixa a grup de bromistes del Centre Obrer del carrer Mercaders), al principi es relacionà amb els lerrouxistes i Rull. El 1904 utilitzà per primera vegada el pseudònim de “El Noi del Sucre” en discursos i articles. (en El Pintor). El 1907, ja en les lluites contra el lerrouxisme, es veié involucrat en els successos del Teatro Condal i passà nou mesos a presó.
Intervenir en la Fundació de Solidaridad Obrera a l’abril de 1909 i a la de la CNT (tot i no assistir al Congrés de 1910), participà a les campanyes d’oposició a l’expulsió dels anarquistes americans i a la Vaga de 1911. Ja convertit en un important militant de la CNT i gran orador, participà en el gran míting madrileny de l’1 de gener de 1913, en el motí de fam de 1914, en diversos mítings a Igualada, en la presidència del sindicat de la Construcció de Barcelona (1915), al míting d’Alcoi (1915), en el Pacte de Zaragoza (1916), com organitzador de l’obrerisme lleidatà. Militant incansable, realitzà mítings a arreu de Catalunya, i al 1916 és elegit Secretari General de la CNT catalana. Al 1918 participà en el decisiu Congrés de Sants apostant pels Sindicats Únics. També realitzà una important tasca durant la Vaga de la Canadenca, tot i ser criticat pels sectors més durs a causa de la seva presència a la comissió mixta de treball. Al Congrés de 1919 es mostrà contrari a adherir-se sense matisos a la Internacional Russa. Al 1920 es retirà a Tarragona, formant part del Comitè Regional català clandestí i realitzà una gira de propaganda per Andalusia, el País Basc i el País Valencià, fins que fou detingut el 22 de novembre de 1922 a Barcelona i deportat a La Mola.
A l’abril de 1922 fou posat en llibertat, moment en que desenvolupà una extensa tasca de propaganda per tot l’orient peninsular. Assistí a la conferència de Zaragoza subscrivint el famós document que diferenciava l’apoliticisme i l’antipoliticisme i gira per Andalusia amb Paulino Díez. Durant aquesta època elaborà la teoria de la creació d’una societat paral·lela a l’existent. Fins que finalment caigué assassinat a Barcelona pels pistolers de la patronal.
Salvador Seguí s’enfrontà a una època dura, on el pistolerisme de la patronal colpejà durament el moviment obrer, és per això que proposà l’aliança amb els socialistes i republicans. El vespre del dia 10 de març de 1923 fou assassinat al carrer de la Cadena de Barcelona juntament amb el seu company Francesc Comas “Peronas”. Uns dies abans , el 27 de febrer, els cenetistes havien participat en un acte al Sindicat Únic de la Distribució, on també i va assistir el científic i Premi Nobel de Física Albert Einstein. Al local Einstein s’entrevistà amb Ángel Pestaña sobre l’actualitat del moviment obrer a Barcelona.
Alguns anarquistes com Urales o García Oliver, criticaren el suposat possibilisme de Seguí. Per Joan Ferrer no hi havia dubte que Seguí no era catalanista, ni republicà, sinó llibertari i internacionalista, i assegurà que una cosa és el que Layret , Maurín,etc desitgessin i una altra molt diferent és que Seguí combregués amb aquests desitjos, el cert és que va morir sent llibertari.
Actualment Salvador Seguí ha sigut recordat per nombroses forces sindicals de Catalunya, desde els “sindicats” grocs, com el Secretari General de la UGT i les Joventuts d’aquest “sindicat” o CCOO que organitza seminaris amb el seu nom, CSC o l’esquerra independentista. Salvador Seguí no era només un “sindicalista”, ni tampoc era independentista. Era un militant de la CNT que lluitava per la defensa dels treballadors/es i per aconseguir una societat llibertària, de baix a dalt on els treballadors serien els decidirien com organitzar la societat, que estimava el seu poble i la seva cultura, és a dir, la cultura obrera catalana. Perquè una cosa és estimar la llengua i la cultura en què t’expreses i l’altre lluitar per un estat propi.
Cal que la CNT i el moviment llibertari també recordi els seus militants, sinó ho fem nosaltres ho faran els altres a la seva manera. No es tracta d’estar anclats ens els anys gloriosos, sinó de tenir clar que el present es construeix també amb trossos del passat, juntament amb l’acció del dia a dia.
El millor homenatge, seguir lluitant.
Salut i anarcosindicalisme!
CNT Sabadell
__________________________________________________________________________________________________
Anarquisme i sindicalisme, Salvador Seguí:
http://www.veuobrera.org/00fine-x/xescr-seg.htm
L’assassinat de Salvador Seguí:
http://www.altresbarcelones.com/2010/09/lassassinat-de-salvador-segui-el-noi.html
Biografia de Salvador Seguí “El Noi del Sucre”:
La historia, como relato del pasado adaptado al presente. Salvador Seguí, y el nacionalismo:
http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/32649
L’anarcosindicalisme català no era independentista:
https://www.diagonalperiodico.net/la-plaza/anarcosindicalismo-catalan-no-era-independentista.html