A favor dels drets, en contra de l’explotació
8 De Juliol, aquesta data no hauria de passar desapercebuda a cap treballador / a, ja que marca un abans i un després per els nostres drets laborals i les nostres condicions de vida. Dit d’una altra manera, el poder econòmic, -patronals-, i el poder polític, -governs i partits-, han clavat un altre cop dur a la classe obrera: els convenis col · lectius començaran a ser història, sobretot els provincials. La seva implantació i durada tenen data de caducitat.
Si ja les últimes reformes laborals -PSOE, PP- els buidaven de contingut, a partir d’aquest 8 de juliol del 2013 els empresaris podran deixar sense conveni a tots aquells sectors econòmics que considerin oportú, així com obligar els treballadors/es a basar la seva relació laboral en funció d’un conveni d’àmbit superior (autonòmic o estatal) o de l’Estatut dels Treballadors, en cas de no existir conveni superior. Com més amunt el marc legal de l’activitat econòmica de l’empresa i més lluny del nostre lloc de treball, menys drets i salari per a nosaltres i més beneficis per als empresaris.
Els sindicats majoritaris i institucionals han tret el seu discurs, un discurs a mitges tintes per no dir complaent, el discurs del mal menor. Ens diuen que estan negociant, que hi haurà acord o que s’acudirà a l’arbitratge i als tribunals. És la seva manera de rentar-se la cara i evitar semblar responsables, alhora que sufoquen i controlen qualsevol tipus de resposta per part dels treballadors/es davant aquesta agressió. ¿Que han fet per denunciar aquesta agressió abans de ser implantada?
La veritat és que els treballadors/es cada vegada estem més indefensos/es i cada vegada som més vulnerables davant l’abús empresarial i les gairebé divines lleis del mercat.
Això és una tancada, 8 juliol Sant Fermín, però durarà més que uns pocs minuts durant 7 dies. Serà tots els dies durant molts anys per nosaltres i els nostres fills/es, i les cornades, que seran doloroses, no vindran d’animals amb quatre potes encara que sí amb banyes… Heus aquí la qüestió, els treballadors/es ¿farem a córrer sense rumb i amb por, o agafarem el toro per les banyes i els hi plantarem cara?
Aquesta nova situació ens recorda a un escenari social anterior al dels aclamats Pactes de la Moncloa. Fins aquell moment els treballadors/es buscàvem la negociació directa amb cada empresa per fixar les condicions del nostre treball en funció de dos paràmetres simples i reals: el treball realitzat i el benefici que s’obtenia d’ aquest. Es pretenia fixar el salari i les millores de les condicions de treball en cada centre i en base a aquests dos simples criteris. Fa més de tres dècades els treballadors/es estàvem conscienciats i organitzats, exigíem drets, millores salarials i aspiràvem a canviar les coses. Per contenir i debilitar el moviment obrer es van orquestrar aquests Pactes de la Moncloa, als quals es van sumar tots aquells que deien defensar els treballadors/es, quan només volien seure a taula de l’amo per obtenir privilegis econòmics i polítics. Conseqüència d’aquella concertació va ser la pròrroga de les eleccions sindicals franquistes i la imposició dels convenis col · lectius, l’obligatorietat de fixar els salaris en base a l’IPC …, avui ens diuen que tot això ja no és necessari i tenen raó. Ja no necessiten contenir ni les reivindicacions ni el moviment obrer i els destorben els marcs legals per poder imposar lliurement les condicions de la nostra explotació.
Davant les agressions, no et resignis. Organitza’t i lluita.
-Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CNT-