Segons  el canadenc Robert D. Hare, investigador en psicología criminal, un 1% de la població (dels mal anomenats països desenvolupats) és psicòpata, altres estudis eleven la xifra fins el 3%.

No coneixem quin és el %  de psicòpates  dins la classe política, la banca o en les direccions i accionariat de les grans multinacionals, però si que coneixem el comportament dels psicòpates, que coincideix sovint amb el comportament d’aquests poderosos.

Pels psicòpates les persones es converteixen en coses, per tant desapareix qualsevol tipus d’ empatia respecte els altres éssers humans. Els psicòpates  busquen el poder a costa del què i de qui sigui, com que les altres persones s’han convertit en coses, els psicòpetes no tenen cap tipus de remordiment si per tal d’ aconseguir fer-se amb el poder han de portar a la misèria a altres persones. Un altre tret característic del psicòpata és que utilitza la por i la mentida com a eina de treball, però ho fa d’una manera que no sigui detectada, per tal d’aconseguir fer-se amb el poder o mantenir-lo. És per això que sovint els psicòpates ens semblaran persones agradables i properes, ja que saben com arribar als nostres sentiments  i com fer perquè empatitzem amb ells.

Un dels valors que ens ven el capitalisme i encara més la seva versió neoliberal actual, és que la competitivitat fa que les economies i per tant la nostra vida millori, que els treballadors ens hem d’esforçar més per donar millors serveis i així poder competir amb altres empreses i països, millorant la tecnologia i la nostra vida. Que els bancs han d’obtenir més beneficis perquè així podrem accedir al crèdit, ser emprenadors i millorar l’economia. I que els polítics han de saber parlar i rebatre millor, per tant no importa la tasca de govern, sinó com es vengui aquesta tasca i la imatge del líder i el partit, tal com si fos un producte publicitari més. El que es tracta doncs, és d’arribar el poder, sigui el poder econòmic d’un càrrec d’una multinacional, el poder d’un càrrec a un banc, o el poder d’un càrrec polític. I arribar a aquest poder a qualsevol preu.

Els psicòpates no tenen empatia ni compassió, per tant tenen molta més facilitat per arribar al poder, a dominar i exercicir la força sobre els altres. Compareu el comportament d’un psicòpata amb la d’alguns dels nostres polítics, banquers, o grans empresaris i veure-ho que es comporten de la mateixa manera. Quan apareixen i es comproven els casos de corrupció cap d’ells reconeix que ha robat, sinó que es declaren que sempre han estat al servei de la ciutadania o demés discuros de l’estil.

De fet el comportament de les grans multinacionals (Bayer, Coca-Cola,Delta & Pine Land, Exxon Mobil, Grupo Inditex, Mc Donald’s  Monsanto,General Motors, Nestle, Nike, Repsol…) coincideixen amb el comportament dels psicòpates, per tant els seus dirigents es comporten com a tals:

– Indiferents pels sentiments dels demés, nul respecte cap el mediambient i les cultures.

– Irresponsables, perquè per sobre de tot el demés, l’unic que els importa és obtenir més beneficis

– Tracten de manipular els polítics i les institucions, així com a l’opinió pública per tal d’aconseguir els seus objectius.

– Ostenten la riquesa, sempre diuen que són els líders, els millors.

– Menteixen i enganyen repetidament per obtenir beneficis.

– Incapacitat per sentir-se culpables, mai accepten els problemes que causen sobre el medi ambient i les persones.

Aquest sistema fomenta el més baix de nosaltres per tal d’ arribar al poder : l’avaricia, l’egoïsme, la vanitat, la ostentació de la riquesa. Fomenta la competitivitat per sobre de la solidaritat, la cooperació i el suport mutu. És segurament per això que si es realitzés un estudi sobre la classe política, els càrrecs de la banca i els càrrecs i accionistes de les grans multinacionals s’obtindria un alt percentatge de psicòpates. Però qui financiaria un projecte que atacaria els poderosos? Si que es parla i hi han estudis de la psicopatia en líders polítics i dictadors megalòmans, però falten sobre banquers i grans empresaris, que el cap i a la fi són els que ens governen.

Per últim deixar clar que no són el mateix les persones amb tendències egoïstes i competitives que un psicòpata, que és una malalt.

Un afiliat a la CNT Sabadell