“La independència de la nostra terra no ens fa por”

Aquest 11 de setembre 1.600.000 persones segons fonts oficials han sortit del Pertús fins a Alcanar i part del País Valencià, a la cadena humana convocada per l’Assemblea Nacional Catalana. Es tractava de visualitzar davant el món la voluntat del poble català d’esdevenir un nou estat i de pressionar la Generalitat perquè convoqui el referèndum d’autodeterminació al 2014, així mateix, pressionar el govern espanyol perquè permeti la realització d’aquest referèndum. Artur Mas ha rebut a Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, passades les 13h al Palau de la Generalitat.

Paral.lelament, més de 4000 persones convocades pel Procés constituent encerclaven l’edifici de “la Caixa” de Barcelona, per reclamar una Catalunya social i encerclar una de les entitats responsables de la crisi; aquesta concentració ha rebut el suport de David Fernández de la CUP i de Dolors Camats i Joan Herrera d’ICV, tot i que ICV té un deute de 11.937.000 milions d’euros(1) amb aquesta. Per últim, l’esquerra independentista en la manifestació sota el lema “”Als Països Catalans decidim independència, socialisme i feminisme per canviar-ho tot” ha reunït a Barcelona 30.000 persones segons els organitzadors (9200 segons la Guàrdia Urbana). Ni l’acte del Procés constituent (tot i que els seus dos impulsors són la mediàtica monja benedictina Teresa Forcades i l’economista de la ONG cristiana “Justícia i Pau, Arcadi Oliveres), ni la manifestació de l’EI, han rebut l’atenció dels mitjans informatius de Televisió de Catalunya (2)

esquerra indepe — Capçalera de la manifestació de l’EI

Davant aquesta demostració de força de l’independentisme es divisen diversos posibles escenaris:

-Que es realitzi un referèndum sense el permís legal del govern espanyol.

-Que es vulgui realitzar un referèndum sense el permís del govern espanyol, però aquest l’eviti mitjançant el desplegament de les forces d’ordre. Aquest fet podria ser desastrós per la imatge exterior del govern espanyol. Ja ha sigut bastant desastrosa la imatge d’un grup de fatxes exaltats entrant a la seu de la Generalitat de Madrid (3)

-Que CiU es faci enrere mitjançant un nou pacte fiscal amb l’estat. Aquest escenari seria un suicidi pel govern CiU ja que a les pròximes eleccions de la CAC, sepultaria a ERC i a Junqueres al govern de la Generalitat. De fet tot i que no és produís aquest escenari, és provable que Junqueras pugui guanyar les pròximes eleccions, ja que té un discurs independentista molt més clar i CiU fa quatre dies que davant l’impuls independentista s’ha vist obligada a recolzar el procés (a més cal sumar-hi Unió, un partit majoritàriament regionalista).

Després d’aquest referèndum, el govern espanyol, no acceptaria el resultat ja que estaria fora del marc legal de la sagrada constitució, i caldria una declaració unilateral d’independència desde el parlament més una forta campanya de mobilitzacions i desobediència civil. Això es donarà si de veritat el poble català vol la independència i està disposat a certs sacrificis per assolir-la.

La posiblitat que es desintegri una Espanya monàrquica que no va fer una transició democràtica sinó una transacció a la democràcia sense depurar els càrrecs i responsabilitats de la dictadura franquista, una Espanya que continua la seva croada contra les altres llengües prohibint la denominació del català a la Franja per LAPAO, o el el decret de Llengües que redueix l’ensenyament del català a les Illes (4),etc, no és cap mala notícia. El cap i a la fi, l’ actitud dels respectius governs espanyols és la que ha permès el creixement de l’independentisme i ni els “socialistes” es creuen la proposta del federalisme, no és creïble, i a més arriba tard.

Tal com va dir el secretari General de la CNT de Catalunya, Salvador Seguí, a l’Ateneu de Madrid el 1919, frase que ha repetit tantíssimes vegades l’esquerra independentista, o fins i tot Junqueras o els sindicats grocs UGT que li realitza homenatges, i CCOO que realitza seminaris amb el seu nom (5): “La independència de la nostra terra no ens fa por” . Hi ha una altre frase de Salvador Seguí que no se sent tant: “A Catalunya existeix un altre problema que el nostre, i aquest he dit anteriorment, no és el problema de Catalunya que és d’Espanya i és universal. A Cataunya no hi ha problema català, perquè allà només sent aquest problema la burgesia organitzada, que està sota els auspicis de la Lliga Regionalista” (6)

s. SEGUÍ — Salvador Seguí “El noi del sucre”

I és que si Catalunya s’independitzés, la CNT continuaria lluitant per una societat més justa, contra l’explotació de l’home per l’home, contra els ERO’S i acomiadaments, les baixades de salaris i fomentant la cultura i la consciència de classe, el suport mutu i la solidaritat entre els explotats/des. És per això que la independència de la nostra terra no ens fa por, i a més, les coses quedarien molt més clares, s’acabaria l’excusa de “l’Espanya ens roba” i “la culpa és de Madrid”. Excuses que repeteixen com un mantra una part de l’independentisme. De lladres també en tenim a casa i queda fer molta neteja. La CNT al ser antiestatista, al considerar als estats, instruments jeràrquics a les mans d’una classe privilegiada, continuaria lluitant contra aquest estat i la resta. La creació d’un nou estat amb un nou aparell repressiu, adminisitratiu, judicial, no suposa la llibertat del poble (per molt socialista que fos aquest estat, aquests aparells continuarien, suposadament al servei del poble). La llibertat del poble és aquella organització on les decisions es prenen assambleàriament de baix a dalt, sense líders, sense amos ni intermediaris. L’anarquisme no pretén agafar el poder sinó destruir-lo, crear estructures paral.leles a les institucions del poder, on es pugui anar prenent parcel·les al poder institucional i on el poble pugui decidir lliurement i de manera directa.

El pròxim 5 d’octubre realitzarem una manifestació en defensa de les pensions, pel repartiment del treball i la riquesa i contra les retallades en sanitat. Són polítiques que ens afecten a tots i totes i que per tant cal una resposta contundent, és per això que us animem a participar-hi: