La presentació anirà a carrec de Julio Reyero, investigador i participant actiu del documental.
Al Casal Pere Quart de Sabadell, a les 18.30h. Entrada gratuita.
Ouroboros, el títol del documental, és una paraula d’origen grec que fa referència a un sistema tancat, infinit, del qual no es pot sortir (entre altres accepcions). Es representa habitualment com una serp menjant-se la cua i tanca una al·legoria, en aquest cas, que reflecteix perfectament el mecanisme de la caritat.
Amb això es vol simbolitzar la realitat perversa, on els qui són els responsables de la misèria d’una part important de la població (cada vegada més gran) amb les seves polítiques des dels diferents governs, amb l’explotació indiscriminada dels treballadors des de la patronal, o amb la mentida defensora de l’ordre vigent des dels púlpits, es col·loquen a continuació en la primera línia de la “preocupació per la pobresa” i impulsen donatius responent a un deure cristià, que és molt menys molest que l’ètica, que qüestionaria l’origen del seu riquesa. Hi ha qui ho ha apuntat encertadament en dir que és contra la riquesa contra el que cal lluitar, no contra la pobresa, perquè una és l’origen de l’altra.
En aquests moments s’està produint un transvasament de recursos públics cap a les institucions de caritat fonamentalment administrades o controlades per estructures de caràcter religiós o privat. Els projectes de moviments socials basats en la solidaritat han xocat amb aquesta forma d’abordar la pobresa en què sovint es vulnera el respecte a la dignitat i s’oculta l’origen de la desigualtat que ens porta a situacions com les que vivim. La participació de els que han estat o estan en projectes de solidaritat de base i les seves experiències s’han topat contra les institucions de beneficència de tota la vida lligades a l’Església catòlica.
Els polítics es dediquen a elaborar lleis, decrets i reformes en contra de les condicions de vida de la immensa majoria de la població. Retallen drets i llibertats, en temes com el treball, l’educació, la sanitat, entre d’altres. L’assistència caritativa és una forma de control social perquè les persones no protestin mentre desmantellen tots els recursos que puguin ajudar a no caure en l’exclusió social. Els mitjans de comunicació fan propaganda sobre la tasca de les institucions religioses per ofegar la protesta social.
D’altra banda, per donar veu a la història, en el documental, s’entrevista a persones com Gonzalo Puente Ojea, ex ambaixador a la Santa Seu i autor de molts llibres desmuntant el cristianisme, que hem heretat, i en defensa de l’ateisme, i Ana Lima , presidenta del Consell General del Treball Social, des d’on es va denunciar el programa “Entre Todos” al primer minut de emetre’l a la televisió pública, per considerar “inadmissible” que “la televisió pública estatal vulneri d’una forma tan evident la dignitat de les persones, mitjançant un periodisme d’allò més groc i ranci que crida al plor i potencia la llàstima cap a la persona necessitada “. Des del pla de la lluita organitzada assembleariament incorporant pràctiques d’intervenció social participen dos portaveus del col·legi cordovès ocupat Rei Heredia, un membre del Campament Dignitat de Mérida, que ens explica el seu xoc amb la Fundació Banc d’Aliments de Badajoz, un membre de l’assemblea del 15-M del barri madrileny de Tetuan on van muntar un Banc d’Aliments propi que va ser tancat per la policia per la intervenció de la FESBAL (Federació Espanyola de Bancs d’Aliments) i dues persones de la OFIAM (Oficina de Suport Mutu de Manoteras, també barri de Madrid).
Sabadell
Com exemple d’una manera d’abordar la pobresa en la nostra ciutat, hem convidat a explicar la seva experiència a un grup anomenat “Autogestión de la PAH de Sabadell“. Davant els desnonaments que s’han estat produint de manera massiva aquests últims anys, un grup de persones que pertanyen a la PAH, observen que moltes de les famílies que es queden sense habitatge, quan troben un lloc per a viure, els manca mobiliari, roba i aliments. Molts desnonats no tenen accés a la Creu Roja o a les parròquies perquè des de serveis socials no valoren que puguin fer us d’aquests recursos. Aquest grup d’autogestió assembleària no vol que l’acció sigui merament assistencial sinó que els que s’adrecen a ells, s’impliquin en la recerca dels recursos per cobrir les necessitats dels demandants.
La col·laboració es basa en anar a empreses del ram de l’alimentació, de productes d’higiene personal i de productes de neteja, entre d’altres, i anar al mercat central de Sabadell i a Mercavallès per aconseguir recollir material i producte fresc. pel que fa als mobles, el grup relaciona a qui els dóna amb els que ho necessiten. Quan es realitza el mercadet solidari es demana a les persones que hi compren si poden aportar aliments per reomplir el rebost. Un projecte de futur és posar en contacte a persones que tenen un ofici o habilitat amb aquells que puguin necessitar-les.
Aquest grup es troba ubicat al local de l’Ateneu llibertari de la CNT de Sabadell. És aquí on emmagatzemen aliments, roba i joguines entre d’altres coses. El que és la neteja del local, la classificació de la roba per edats i temporades i la elaboració de les caixes amb menjar són tasques que s’inclouen en la col·laboració voluntària que es demana a les persones que sol·liciten ajut.
El grup s’autofinança sense cap tipus d’ajut públic ni privat.
