El dijous passat la CNT a les 19:30h, vam convocar una manifestació davant la seu del PSC-PSOE de Sabadell per protestar contra les retallades socials que el govern ens vol aplicar. Al arribar a la seu “socialista” vam poder comprovar que, davant la convocatòria convocada pel sindicat, van preferir tancar la persiana i anar-se’n cap a casa tres hores abans del previst. Suposem que no ens tenen gaire simpatia i no tenien ganes de veure’ns.
No contents de quedar-nos davant la seu “socialista”, vam pujar fins l’Ajuntament, on vam desplegar una pancarta i llegirem per megàfon el manifest que la CNT hem elaborat respecte les mesures del govern. Després vam baixar per la Rambla fins les seus dels sindicats del sistema CCOO i UGT, repartírem 500 octa-vetes i llegírem diverses vegades el manifest pel megàfon. Casualment l’Ajuntament de Sabadell ens va negar cedir-nos un local per col·locar l’exposició “Vivir la Utopia”, tot i que la farem al local fent el màxim de difusió, tot i això denunciarem l’actitud de l’Ajuntament sinó ens deixa fer altres activitats.
Aquest dijous vam convocar novament concentració davant la seu del PSC-PSOE, aquest cop sense fer una convocatòria pública perquè no ens tanquessin novament la persiana. La seu estava oberta, però quan vam agafar el megàfon i desplegarem la pancarta, van tancar els llums i sortiren per la porta del darrere. Deuen pensar que portem cua i banyes i que ens mengem els nens, perquè sinó no s’entén una actitud tan covarda, tampoc preteníem agredir a ningú, sinó fer públic el nostre malestar. Aquest és “l’estil Bustos”, somriure quan hi ha la premsa i el vent bufa de cara i amagar-se davant els problemes i la dissidència política. Després de llegir el manifest i repartir unes quantes octa-vetes ens vam dirigir als sindicats majoritaris on també llegirem el manifest i repartírem octa-vetes. A tall d’anècdota, del Casal Pere Quart (edifici que toca al dels sindicats) van sortir els dos edils del PP, que van haver d’escoltar les nostres crítiques a la classe política. Sabem que en cas de governar el seu partit hagués fet el mateix (i potser abans) que el de ZP, a nosaltres no ens enganyen. La diferència és que segurament amb un govern del PP, els sindicats majoritaris s’haguessin mobilitzat molt abans.
Tot i això el 8 de juny recolzarem la vaga convocada pels sindicats, no sense criticar el seu paper submís davant el govern i la patronal i com sempre hem fet criticant les estructures jeràrquiques dels sindicats majoritaris, que fomenten la falta de consciència de classe dels treballadors/es. També indiquem que nosaltres estem amb els treballadors/es; però no amb policies, funcionaris de presons i militars (cossos repressius) o amb els alts funcionaris (que parasiten igual que els patrons), aquests no són treballadors sinó part del sistema que perpetua les desigualtats.
Els funcionaris som treballadors i per tant no hem de separar la nostra lluita de la de la classe treballadora. Contra les retallades socials ens hem de mobilitzar, treballadors/es en actiu , aturats/des, estudiants i jubilats/des, ja que el nostre futur està en joc. Units vencerem.