A aquestes alçades, afortunadament una majoria de la societat veu clar que pegar, insultar, violar, etc…No està bé i són conductes reprovables. A més a més, aquestes violències es localitzen i es condemnen més fàcilment (amb tots els matisos que pugui tenir aquesta afirmació, és clar).
Però el pensament feminista ha arribat molt més enllà. El que es pretén denunciar és el sistema desigual que necessita, permet i legitima aquestes i moltes altres violències. El patriarcat és una jerarquia socialment autoritzada, que ens manté a les dones com a éssers humans de segona categoria.
Hive és una pel·lícula idònia per parlar de totes les violències masclistes. Més enllà de les violènciesexplícites que es poden veure, el més interessant de la pel·lícula és el retrat que fa d’aquelles violències més subtils i sovint invisibles.
La pel·lícula permet fer un exercici d’avaluació de fins on arriba el patriarcat. Us animo a aprofundir més enllà d’allò que resulta evident, i que feu l’exercici de de localitzar les violències i les desigualtats que s’hi mostren.
Una pista: El patriarcat arriba fins a la construcció del jo. És a dir, del qui sóc, de a què tinc dret, i a què no, de les meves capacitats… I això passa en ambdós sexes.
Un exercici interessant i que pot ajudar a detectar aquestes desigualtats que condicionen la vida de la protagonista, és imaginar què passaria, en aquest context, si el protagonista fos un home. Què s’esperaria d’ell? Quines reaccions provocaria? Què no estaria ben vist? O també es pot fer l’exercici d’imaginació, de que fos un home el que rebés aquesta reacció. Què es veuria com injust? Què es veuria com legítim?
Violent és ser imprescindible i irrellevant alhora. Violent és ser un instrument per fer la vida més fàcil i agradable als altres, i no tenir dret a fer més fàcil la teva pròpia vida.
JS