1.) No votar és antidemocràtic.
Fals, els anarcosindicalistes/anarquistes no creiem en una democràcia que es límita a ficar una papereta a la urna cada quatre anys, buscant les solucions als nostres problemes en professionals de la política que poden fer i desfer com volguin durant 4 anys. La política va molt més enllà de votar cada 4 anys i delegar el control de les nostres vides als polítics, la política és el dia a dia, participar en la gestió de les problemàtiques socials al treball, al barri, a la universitat,etc. Per això parlem d’abstenció ACTIVA, perquè no es tracta de limitar-se a no votar i queixar-se, sinó d’intentar millorar la societat en el dia a dia, en organitzacions horitzontals, assemblearies i independents dels poders econòmics. Per tant l’abstenció ACTIVA, cerca la superació del model democràtic representatiu, és un acte de protesta per conscienciar a la societat dels límits de la democràcia parlamentària, i per caminar cap a un sistema on tothom pogui participar en les decisions que afectin la seves vides. La participació en el sistema democràtic representatiu només aconsegueix legitimar-lo i perpetuar-lo.
2.) No votar significa no fer res.
No votar pot significar no fer res, igual que votar també pot significar no fer res. Si es tracta d’una abstenció passiva, jo no voto, em queixo o no, i no faig res per canviar les coses, doncs si que és no fer res. Però precisament l’abstenció ACTIVA el que pretén és que les persones poguin crear les seves pròpies eines per prendre les decisions polítiques en el dia a dia i no votant cada quatre anys a desconeguts/des que no compleixen el seu programa. Els polítics s’interessen en la participació dels ciutadans a les eleccions perquè una alta participació justífica els seus càrrecs, en canvi sembren tòpics contra l’abstenció i posen traves a anarcosindicats, assemblees de barri, de treballadors,etc perquè no els interessa que la gent s’organitzi al marge del sistema i posi en perill el seu estatus i sobretot l’estatus dels lobbies econòmics que són realment els que ens governen.
Cal recordar a més que aquesta democràcia no és res més que l’herència del franquisme i d’una esquerra que es va abaixar els pantalons per obtenir el seu tros de pastís.
3. ) No votant estàs tirant enrere tot l’esforç que van realitzar les generacions anteriors per aconseguir la democràcia
No és cert, precisament es lluita per aconseguir un sistema més participatiu. Molta gent no lluitava únicament per aconseguir una democràcia liberal, l’esquerra institucional (la que controla o ha controlat organismes de govern, departaments universitaris,etc) ha volgut mostrar únicament una cara de l’antifranquisme, el PSUC (cert, que segurament la més majoritària). Però s’obliden les persones que lluitaven per enderrocar el sistema capitalista i la democràcia liberal i per un sistema horitzontal basat en la justícia social: Defensa Interior de la CNT, els Maquis, el MIL i altres grups autònoms, o l’espectacular creixement del m0viment llibertari i la CNT durant els anys de la transició.
4. Si no votes, no et queixis.
Aquest és un dels tòpics que més ha calat entre la població i que ens repeteixen dia si i dia també els defensors de la democràcia parlamentària. De fet, segurament que tenim més motius els que no votem per dir: Si votes, no et queixis. Ja que no som nosaltres els que elegim els mals governants (per mi tot governant porta l’adjectiu de mal) que després es veuen envoltats en casos de corrupció, no compleixen el seu programa, malgasten els diners en dietes, hotels, cotxes, endollen els seus familiars a l’administració pública o fan negocis amb les seves empreses privades i les dels seus amics. Alguns diran que existeixen partits polítics petits, “alternatius”, més endavant parlaré d’ells.
5. Votant puc opinar i canviar allò que no m’agrada
Votant simplement puc elegir una sèrie de partits que es presenten a les eleccions. Votant estic delegant la meva opinió a persones que no conec de res i que durant quatre anys podran fer el que volguin amb el meu vot. A més les campanyes electorals es centren en la demagògia i el populisme: “si tu no hi vas, ells tornen”, els partits d’extrema dreta però també de dreta reforçen el seu discurs de centrar tots els mals de la població en la immigració (els d’esquerres o fan un suposat discurs proimmigració o no diuen res, això si després callen sobre les redades o els CIES), no realitzen autocrítica dels anys que han estat al poder, no diuen d’on han sortit tots els diners per realitzar la campanya electoral,etc. Els demòcrates a més silencien i criminalitzen mitjançant els mitjans de comunicació, els grups antisistema, a més d’utilizar els cossos repressors de l’estat per deixar-los a la mínima expressió i que no suposin un perill per la democràcia.
6. No votar és de passotes.
Els motius per no votar poden ser molt variats, de la mateixa manera els motius per votar. Si no ens interessés la política i no volguessim millorar les coses, no ens organitzariem en assemblees, sindicats, ateneus, ni ens mobilitzariem per defensar els treballadors/es, contra les privatitzacions dels serveis públics, ni realitzariem campanyes a favor de l’abstenció activa. Per nosaltres la política no és votar cada 4 anys i passar de tot o no, per nosaltres la política es dóna al dia a dia.
De fet sovint molta gent vota per votar, ja sigui perquè li cau bé aquell candidat, per aturar la dreta, per tradició familiar, sense realitzar un mínim d’anàlisi sobre el perquè del seu vot, de fet, molta gent ni tan sols es llegeix el programa electoral del partit que vota. O sigui, que sovint els votants, són els que s’interessen menys per la política.
7.Abans de no votar, voteu en blanc o nul.
No, perquè no estem d’acord en aquest sistema democràtic, votariem en blanc o nul sinó ens agradés cap dels partits que ens presenta, però el fet, és que no ens agrada el sistema en si. El sistema democràtic no és ni participatiu, ni representa i per tant no el legitimem i apostem per les nostres pròpies organitzacions horitzontals i independents del poders econòmics.
8.Millor votar un partit minoritari
Suposem que guanya un d’aquests partits minoritaris, per tant deixa de ser un partit minoritari d’esquerres/comunista (per no dir un d’extrema dreta). El problema és que hauria de pagar les nòmines de tots els funcionaris, parats, jubilats, beques a estudiants, i la sanitat la educació i els tranports públics. D’on trauria els diners? Dels bancs no perquè saben perfectament com amagar-los i hi han unes lleis, i els rics ja tenen els seus paraïsos fiscals,etc. Per tant els governants comunistes haurien d’emetre deuta a un interès elevat. Si pujessin els impostos els rics, bona part d’aquests retirarien els seus diners a l’estranger. Apart que estem a la UE, amb una economia totalment globalitzada, on organismes com el FMI, BM, la pròpia UE o els estats més potents ja siguin europeus, com Alemanya o altres com EUA o Xina, pressionarien el govern comunista espanyol que tindria un marge de maniobra molt limitat. Només cal veure el que ha passat a Grècia com França i especialment Alemanya han imposat un pla d’austeritat (retallades brutals) com a condició per l’ajut econòmic (1), o al mateix estat espanyol (2). El mercat està per sobre de la política, de fet els polítics només són titelles teledirigits per la banca i els lobbies, econòmics, per alguna cosa els bancs perdonen els deutes dels partits, els financen, endollen l’expresident al capdavant d’alguna empresa, expresidents amb sous desorbitats, corrupció urbanística… (3)
A més com porten repetint desde fa segles els anarquistes (i sembla ser que no es cansen), el poder corromp, només cal fer una ullada en com va degenerar la Unió Soviètica dels Soviets i la revolució bolxevic a l’estalinisme (tot i que els problemes del control total de la política i economia en mans de l’estat-partit ja éren anteriors), com han actuat els Verds alemanys al tocar poder o aquí els d’ICV, en què s’han convertit els Sandinistes,etc.
9. La democràcia no és el sistema perfecte, però és millor que una dictadura
Reduïr tots els sistemes polítics en democràcia i dictadura és molt límitat a més que no s’ajusta a altres sistemes d’organitzar la societat. Hi han moltes exemples de societats que s’organitzen de manera horitzontal i assembleària, el que passa és que no són difosos pels mass media. Per exemple els maputxes, les tribus amazhigs, els zapatistes, el poble de Marinaleda a Andalusia (tot i rebre forces subvencions de la junta) també a nivell local existeixen formes d’organitzar-se al marge del sistema com les cooperatives com les de Can Piella o la Cooperativa Integral catalana, Centres Socials Autogestionats. En alguns d’aquests projectes hi han aspectes que no hi estic d’acord, però no deixen de ser formes interessants d’organitzar-se al marge del sistema. Una de les experiències autogestionades contemporànies més importants va ser la revolució anarquista dels anys 36-38 especialment a Catalunya i Aragó, i una altre fou la revolució Maknovista de 1918 a Ucraïna.
Per tant si que són possibles altres formes d’organitzar-se al marge de l’estat, el problema és si tenen prou força a nivell local i a nivell internacional prou recolzament per vèncer i no ser aixafades pels estats. Mentre, es pot anar avançant cap a la creació i reforçament d’aquestes estructures que un dia poguin arribar a posar en perill el poder de l’estat-capital.
L’altre dia un amic em deia que era impossible que funcionés el sistema assembleari, ja que era impossible reunir milers o milions de persones en assemblees. Poso com exemple el funcionament de la CNT, quan hi ha un ple/plenària de Catalunya-Balears cada sindicat es reuneix en assemblea per prendre els acords, després un delegat o dos porta els acords del sindicat al Ple/Plenària i allà mitjançant el vot/consens s’arriba a un acord, és a dir que no cal reunïr a tothom. Això si, aquest delegat pot ser revocat pels afiliats del sindicat en qualsevol moment, no és com els polítics que poden fer el que volguin durant cada quatre anys. El mateix passa amb els delegats de les seccions sindicals de la CNT que també poden ser revocats pels membres de la secció en qualsevol moment, a diferència dels membres del Comitè que tenen privilegis respecte els altres treballadors d’hores sindicals, és més difícil que els acomiadin,etc. Les eleccions sindicals no són res més que portar les eleccions parlamentàries a les empreses, delegar els problemes i la cerca de millores en el treball en professionals del sindicalisme. Tot i que no dubto que hi hagin delegats honestos, el sistema no convida a la participació de tots/es els treballadors/es.
Ja ser que hi haurà qui continuarà pensant que el que proposem és una utopia, però jo penso que l’ésser humà sempre ha de buscar el millor, per tant seguirem fidels a la utopia.
Mapa de la corrupció política a l’estat espanyol:
http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&oe=UTF8&msa=0&msid=208661973302683578218.00049ca0e3e7654bb763a
_____________________________________________________________________________
http://diario.latercera.com/2011/11/03/01/contenido/negocios/10-89144-9-alemania-y-francia-amenazan–a-grecia-de-sacarla-del-euro-y-bloquea-rescate.shtmll
http://www.elpais.com/articulo/economia/Putin/da/trabajo/Schroder/elpepieco/20051211elpepieco_4/Tes
http://politica.e-noticies.cat/tots-els-carrecs-de-la-primera-dama-34471.html
http://www.barcelonaradical.net/informacion.php?iinfo=22988
http://www.publico.es/espana/264334/la-corrupcion-urbanistica-golpea-ahora-a-psc-y-ciu
Un afiliat a la CNT