El pacte suposa que aquest any l’increment salarial sigui fins el 0,5% mentre que pel 2013 i 2014 seria de fins el 0,6%. També van tractar altres assumptes com que les empreses amb dificultats econòmiques puguin incomplir aquests convenis als que estan subjectes. D’altre banda també han pactat canvis en l’estructura de la negociació col·lectiva, en la flexiblitat interna de les empreses i en la no aplicació dels convenis col·lectius. El pacte està pendent de ratificació per part dels màxims òrgans d’ambdós parts.
L’actualització de la pujada salarial al 2012 i 2013 respondrà a diverses variables: Com que el percentatge de la inflació anual superi l’objectiu marcat del 2% pel Banc Central Europeu, i l’altre, el diferencial entre la inflació espanyola i la armonitzada de la zona euro. També es pot calcular amb la mitjana entre la inflació espanyola i la de la zona euro, i el que superi el 2% és el que puja; la quarta opció seria descomptar de la inflació la rúbrica de carborants si la variació del preu de petroli Brent supera el 10%.Pel 2014 la única referència serà l’evolució del PIB espanyol, només es revisarà la pujada salarial si el creixement econòmic anual és superior al 1%.
En matèria de negociació col·lectiva s’aposta per la negociació a nivell d’empresa, és a dir que les empreses tinguin més poder per negociar jornades, funcions i salaris, es facilitarà que l’empresari pugui distribuir a la seva conveniència un 10% de la jornada anual, això afectarà a la jornada màxima setmanal o mensual i als horaris diaris. També que pugui disposar d’una bossa de cinc dies (o 40 hores) al any per alterar el calendari anual, xifra que podrà ser modificada a l’alça o a la baixa pels negociadors.
Horaris, distribució de la jornada de treball, torns, renumeracions, rendiment i funcions, podran ser disminuïts per l’empresari davant una disminució “persistent” dels ingresos o quan la seva aplicació afecti a les prespectives de l’empresa. La no aplicació d’allò pactat només es podrà efectuar amb l’acord entre l’empresa i els “representants” dels treballadors.
Després ens parlen d’unitat sindical i es pregunten per què protestem davant les seves seus, quan són ells els que pacten sempre a la baixa davant la patronal i el govern. Amb crisi o sense, som sempre nosaltres els qui perdem i els que hem de pagar les conseqüències de la seva especulació, corrupció, mal gastament de recursos, guerres, destrucció del mediambient,etc.
És hora de recuperar la paraula sindicalisme, sense delegacions (comitès), ni alliberats, ni subvencions. De recuperar el sindicalisme amb majúscules, l’ANARCOSINDICALISME.
Més informació:
http://www.diagonalperiodico.net/El-acuerdo-entre-sindicatos-y.html
Mitjans de desinformació massiva:
http://www.expansion.com/agencia/efe/2012/01/24/16895798.html
http://www.20minutos.es/noticia/1285648/0/preacuerdo/ceoe-sindicatos/subida-salarial/