26 de maig:
Anarcosindicalisme com a eina de lluita. Amb Genís Ferrero membre de la CNT de Granollers, l’advocat de la CNT Miguel Lucena i amb la Secc. sindical de la residència “Casa de les Monges de la CNT Sabadell.
Genís Ferrero en va explicar com funciona i s’estructura la CNT a nivell local, regional, confederal internacional om ens relacionem i coordinem els diferents sindicats a nivell regional.
Miguel Lucena va explicar el funcionament de les seccions sindicals, la relació entre les seccions sindicals i els sindicats de la CNT, les millores en els últims anys pel que fa a la protecció d’aquestes i les conquestes laborals aconseguides per les seccions sindicals.
1 de juny:
Urbanisme anarquista de Elisée Reclus, 1885 a Giancarlo de Carlo, 2003. Amb Eduard Masjuan. Doctor en Història Econòmica.
Lamentablement tendim a oblidar i a repetir la història, això és una de les conclusions a les que arribem després de la xerrada del divendres sobre urbanisme.
Com es van fer les ciutats al seu dia? Sabem que des de el famós pla Cerdà, ja hi havia oposició obrera a aquest desenvolupament de Barcelona sense cap mena de planificació i que va acabar amb les viles de Gràcia, Sant Martí, Sarrià…desenvolupant un negoci per la burgesia barcelonina, la construcció. Anys més tard els desplaçaments en cotxe ens permetrien fugir de la ciutat per “ retrobar-nos amb la natura”, anant a les segones residències, platja o muntanya, generant més negocis pels mateixos.
Ara ens lamentem perquè no podem controlar aquests monstres urbans, ni el que mengem, ni el que contaminem, i només ho intentem solucionar des de dins de les ciutats, amb zones verdes, carrils bici i altres eufemismes ecològics, tots sabem que el balanç ecològic de Sabadell, serà sempre negatiu, entren recursos naturals com aigua o oxigen, i surten residus i CO2, per molta zona verda que hi hagi, tot i que millor zona verda que un altre bloc de pisos… Ara ja si.
Tota aquesta exposició es pot acompanyar amb estudis urbanístics paral·lels fets per arquitectes com Reclus, o la de o associacions obreres de Catalunya que preveien i denunciaven això des d’ abans del 1900.
Avui al 2012 amb una saturació total de la construcció i uns suburbis plens d’edificis buits, posem el comptador a zero i tornem a veure amb impotència cap a on anem amb la intenció del mateix poder per seguir expandint-se sense dissimul ni control.
Ho veiem amb l’ avantprojecte de llei de Madrid (ja vindrà cap aquí), de viviendas rurales sostenibles.
Que a grans trets vol urbanitzar el sòl no urbanitzable, basant-se en els principis de retrobar-se amb la naturalesa i mimetitzar-se amb l’ entorn, sentiments que els treballadors hem deixat ridiculitzar amb els discursos buits dels “progressistes”.
I que amaga perles com que només es podrà urbanitzar sempre que la parcel·la tingui més de 10 hectàrees.
Ara sense complexes i en nom del progrés i la natura, es donarà sortida a algunes de les grans empreses constructores.
Exposición de motivos de la proposta:
“Una aspiración de los ciudadanos hoy en día es la de poder vivir en el campo y
trabajar en la ciudad. La presente Ley de Viviendas Rurales Sostenibles responde a ese
anhelo de los madrileños por vivir en entornos menos urbanizados en contacto con la
Naturaleza.”
(…..)
“Pues bien, es el convencimiento de que existe una importante demanda de este
tipo de vivienda lo que impulsa la creación de la figura de la vivienda rural sostenible.
Las viviendas rurales que la presente Ley crea y regula no deben confundirse con las
urbanizaciones tradicionales conocidas hasta ahora, que requieren unas actuaciones
urbanizadoras más exigente y costosas”
Complert a : http://www.madridiario.es/madridiario/medioambiente/viviendas_rurales.pdf
D´aquí uns anys caldrà mà d’obra barata per fer bones carreteres perquè els més privilegiats puguin arribar ràpid i còmodament a les cases sostenibles.
2 de juny:
Presentació de les noves joventuts llibertàries
Interessant xerrada-debat per part d’un membre de les FIJL Barcelona que ens va realitzar un breu repàs per la història de les FIJL, la necessitat d’una organització específica juvenil per afrontar els problemes i inquietuds del jovent, la seva reconstitució després de que a finals dels anys 90 gran part de les FIJL agafessin els postulats insurrecionalistes a causa de ser contràries als postulats de la FAI i dels sectors d’aquesta dins la CNT que condemnaven alguns actes violents per part de grups anarquistes. El 2012 les FIJL insurrecionalistes deixen les sigles i les FIJA – les que seguien els postulats de les FIJL dels anys 90, partidàries de l’anarcosindicalisme i de la organització formal- passen a anomenar-se novament FIJL.
El company de les FIJL de Barcelona ens va explicar la reconstitució de les FIJL a indrets com Zamora o Salamanca on estan realitzant una gran tasca de difusió de les idees llibertàries, que ha provocat un augment de la presència de les organitzacions llibertàries a la ciutat -FIJL i CNT-. A Catalunya de moment hi han dos grups de la FIJL a Barcelona i Mataró.
Després de la xerrada, va tenir lloc un debat, on els assistents van realitzar una sèrie de preguntes al company de la FIJL, com per exemple: Si hi havia necessitat d’una organització específica per joves anarquistes tenint un anarcosindicat com la CNT que ja pot agrupar les problemàtiques de la joventut anarquesta Si la FIJL actualment només estava en determinats sindicats de la CNT on es realitzava més una feina de difussió de la teoria i defensa de l’anarquisme i no en els sindicats que es dedicaven a realitzar més un treball anarcosindicalista. També es va preguntar les relacions de les FIJL amb altres grups o col·lectius anarquistes.
Segons el company de les FIJL de Barcelona, les FIJL té bona relació amb els sindicats de la CNT no només amb una part d’aquests, i també amb altres col·lectius anarquistes, ateneus llibertaris i grups anarquistes informals. Això últim va agradar força als assitents ja que actualment el moviment llibertari es troba molt dispers en diferents col·lectius, ateneus i grups d’afinitat, i no té sentit seguir la lògica del moviment llibertari clàssic de la CNT, FAI, FIJL i Mujeres Libres, és per això la importància d’estar coordinats i d’unir esforços en la lluita per tal de tenir més capacitat de resposta i d’enfortir el moviment.
9 de juny
Cooperativisme avui. Remenant les cireres, tocant la pera, som energia i la cooperativa integral catalana.
Les cooperatives ens van explicar els seu funcionament i projectes, per poder donar sortida a aquesta pèrdua de control d’allò que mengem i consumim, es va parlar de la importància del consum de proximitat per tal de reduir els efectes sobre el mediambient associats al transport de mercaderies i al control dels cultius per part de les multinacionals, l’explotació interessada a altres indrets del planeta on no existeixen ni drets laborals (mà d’obra més barata,) ni un mínim control de la contaminació, etc. Per últim la Cooperativa Integral Catalana ens va explicar el seu ambiciós projecte de Ca l’afou, una colònia industrial abandonada que ha estat comprada per la cooperativa per tal de fer-hi habitatges socials, produir el menjar propi dels habitants de la colònia,etc.
16 de juny
La crisi i la resposta del sistema: repressió i privatització dels serveis públics bàsics a càrrec de Just Casas membre de la CNT de Terrassa i Historiador.
Just Casas va fer un interessant xerrada sobre els orígens de la crisi, una crisi que ja venia de lluny:
-La creació de la UE pels interessos d’EUA, ja que aquests volien que el deute dels països europeus a causa del Pla Marshall fos retornat.
-L’esfondrament dels països del “socialisme real” o capitalisme d’estat que va suposar:
L’inici del desmentallament de l’estat del benestar al no haver-hi el perill d’un competidor soviètic on pogués emmirallar-se la població occidental.
La pèrdua dels diners que havien deixat els bancs occidentals al bloc soviètic i que no van ser retornats. El món occidental però, s’havia que s’obria un enorme nou mercat.
-La bombolla immobiliària als EUA, on davant la competència dels països emergents com Xina, Brasil,etc la banca americana va invertir en obres a l’interior del país (com per exemple ferrocarrils), aquestes obres requerien mà d’obra i es van crear noves poblacions del no-res, al finalitzar les obres o al acabar-se el crèdit d’aquestes, aquestes poblacions es van anar buidant ja que no hi havia treball, provocant que la gent no podia tornar el deute, ni els bancs donar més crèdits, cosa que va haver de fer la reserva federal, endeutant-se així l’estat. De fet, les causes de la bombolla immobiliària dels EUA no és gaire diferent a la de l’espanyola, el bancs espanyols rebien i reben part del crèdit de la banca alemanya.
-La competència dels mercats emergents que ha provocat que el capital occidental inverteixi en la construcció, o que països com l’estat espanyol visquin en gran part del turisme o anteriorment de la construcció, desmantellant tot el teixit productiu.
-La forma de retornar els diners que devia i deu l’estat als bancs ha sigut mitjançant la privatització dels serveis públics bàsics.
La xerrada va acabar amb la crida a la necessitat d’unir-se i recolzar-se mútuament a recuperar el sindicalisme amb majúscules, el moviment veïnal,etc per tal de fer front a la privatització dels serveis públics bàsics i anar creant alternatives al sistema capitalista. Si fins ara no hi hagut una forta resistència a les retallades o a la reforma laboral, és perquè s’ha perdut la consciència de classe, de nosaltres depèn també recuperar-la, recuperar el respecte que ens han perdut els poderosos.