INDEX1.- Quan la crítica ens serveix d’alguna cosa
2.- Qui no arrisca no pisca 3.- Hi ha sumes que resten 4.- Cremarem tots els micròfons 5.- L’autogestió de la misèria o misèries de l’autogestió 6.- Ressenyes |
|
Després de dues vagues generals, d’una no vaga de metro, de la ressaca indignada… Després de més d’un any d’aparent silenci, tornem a aparèixer amb aquest tercer número de Terra Cremada. Lògicament els textos fan referència al context polític en el qual ens hem estat movent aquest temps.Quin partit prendre en aquests moments agitats?Quan és cada cop més gent la que surt al carrer i per motius tan diferents, què hem de fer? El fet de plantejar-se les preguntes és important però tractar de respondre-les en la pràctica és més important encara. La realitat, com sempre, ens obliga a haver de pensar, a qüestionar-nos les nostres postures. Perquè quan la realitat no quadra amb la teoria, la que està equivocada és la teoria. I un cop més ens toca asseure’ns i discutir, analitzar i escriure; per veure si amb aquestes poques fulles podem establir certes veritats que ens ajudin a aprofundir en la nostra lluita però, sobretot, a trobar a les altres companyes que estan en el mateix camí. Més enllà del nostre lent procés, aquest número ha trigat més del compte per problemes tècnics amb la impremta, que han fet que tot s’allargués més mesos dels que tocava. De fet, la versió catalana hauria d’haver estat al carrer al setembre.Per què en dos idiomes? Fem una tirada de 1.000 exemplars en cada idioma. L’edició catalana es distribueix en aquells territoris de parla d’aquest idioma, sobretot a Catalunya i al País Valencià. La castellana es mou sobretot als altres indrets de l’Estat espanyol però també, encara que de manera anecdòtica, a l’Amèrica Llatina i Europa. On es pot trobar? |
|
http://terracremada.pimienta.org |