INDEX1.- Quan la crítica ens serveix d’alguna cosa

2.- Qui no arrisca no pisca

3.- Hi ha sumes que resten

4.- Cremarem tots els micròfons

5.- L’autogestió de la misèria o misèries de l’autogestió

6.- Ressenyes

portada3-ca

Després de dues vagues generals, d’una no vaga de metro, de la ressaca indignada… Després de més d’un any d’aparent silenci, tornem a aparèixer amb aquest tercer número de Terra Cremada.
Lògicament els textos fan referència al context polític en el qual ens hem estat movent aquest temps.Quin partit prendre en aquests moments agitats?Quan és cada cop més gent la que surt al carrer i per motius tan diferents, què hem de fer? El fet de plantejar-se les preguntes és important però tractar de respondre-les en la pràctica és més important encara. La realitat, com sempre, ens obliga a haver de pensar, a qüestionar-nos les nostres postures. Perquè quan la realitat no quadra amb la teoria, la que està equivocada és la teoria.
I un cop més ens toca asseure’ns i discutir, analitzar i escriure; per veure si amb aquestes poques fulles podem establir certes veritats que ens ajudin a aprofundir en la nostra lluita però, sobretot, a trobar a les altres companyes que estan en el mateix camí.
Més enllà del nostre lent procés, aquest número ha trigat més del compte per problemes tècnics amb la impremta, que han fet que tot s’allargués més mesos dels que tocava. De fet, la versió catalana hauria d’haver estat al carrer al setembre.Per què en dos idiomes?

Fem una tirada de 1.000 exemplars en cada idioma. L’edició catalana es distribueix en aquells territoris de parla d’aquest idioma, sobretot a Catalunya i al País Valencià. La castellana es mou sobretot als altres indrets de l’Estat espanyol però també, encara que de manera anecdòtica, a l’Amèrica Llatina i Europa.
Escrivim des de la realitat barcelonina i és per això que decidim publicar en català. Però sabem que els nostres processos de lluita i les reflexions sobre aquests poden servir a companyes de llocs ben llunyans. És per això que també editem en castellà.
Per a nosaltres és un esforç però, sobretot, una inversió de temps que repercuteix en la durada del procés d’elaboració de cada número.
Esperem que aquesta feina pugui ser valorada per aquelles companyes que poden llegir la revista en castellà.
L’or de Moscou
La revista ha tingut un cost de 525€ per a cada idioma. L’edició catalana dels dos números anteriors la vam pagar íntegrament amb les quotes de les integrants d’aquest projecte. En aquest tercer número uns 200€ provenien de col·laboracions econòmiques d’altres companyes.
Amb l’edició castellana funcionem d’una altra manera: són els col·lectius interessats en rebre-la/distribuir-la els que posen els diners per a la seva impressió. Com això, per ara, encara està en procés d’implantació, del total uns 400€ provenen d’aquests col·lectius i els altres 125€ per part nostra.
Com podeu veure, a mesura que hi hagi més aportacions econòmiques o més gent interessada en la distribució la tirada de la mateixa augmentarà i podran arribar més exemplars i a més llocs.

On es pot trobar?
1.000 exemplars en cada idioma, en realitat, no són tants. És per això que intentem que arribin, encara que siguin pocs, a com més llocs millor. El següent llistat és orientatiu: estarà a més espais dels que posem, a més que pot ser que els exemplars estiguin exhaurits quan vagis a buscar un. En aquest cas (o si vols distribuir a la teva zona) no dubtis a escriure’ns per demanar-ne més.
* Barcelona:    o Banc Expropiat (Gràcia)    o Llibreria Rosa de Foc (Raval)    o CSOA Llamborda (Guinardó)    o Ateneu Llibertari del Palomar (Sant Andreu)    o La Teixidora (Poble Nou)    o La Revoltosa (Clot)    o Can Batlló (Sants) * Manresa * Berga * Terrassa * Sabadell * Granollers * Lleida * Girona * València: Ateneu Llibertari del Cabanyal * Alcoi

http://terracremada.pimienta.org