Resultats eleccions europees. Decidim alguna cosa?

Escrutat 99,77% 2014 Total votants 15.920.815 45,84% Abstenció 18.810.754 54,16% Vots nuls 290.189 1,82% Vots en blanc 357.339 2,29%
	CandidaturEs	Vots		diputats
	P.P.	4.074.363	26,06%	16
	PSOE	3.596.324	23,00%	14
	LA IZQUIERDA PLURAL	1.562.567	9,99%	6
	PODEMOS	1.245.948	7,97%	5
	UPyD	1.015.994	6,50%	4
	CEU	850.690	5,44%	3
	EPDD	629.071	4,02%	2
	C’s	495.114	3,16%	2
	LPD	324.534	2,07%	1
	PRIMAVERA EUROPEA	299.884	1,91%	1

(1)

L‘abstenció es manté pràcticament igual i augmenten els vots en blanc i nuls respecte el 2009

L’abstenció tot i esdevenir la opció majoritària ha sigut un pèl menor respecte el 2009, en aquestes eleccions no han votat 18.810.754 (54,16%) i a les del 2009 foren 19.557.420 (55,10%), però en canvi han augmentat els vots en blanc, 357.339 (2,29%), respecte els 220.471 (1,39%) de 2009, i també els vots nuls 290.189 (1,82%), respecte els 99.380 (0,62%), del 2009

El posicionament de la CNT: L’abstenció activa. Un parlament europeu sense capacitat de decisió

Desde la CNT vem fer una crida l’abstenció activa a causa del nostre posicionament contrari a delegar en professionals de la política durant 4 anys i pensar que les principals conquestes dels treballadors/es no s’han aconseguit votant si no lluitant (2). Si bé el fet de no votar, no serveix per transformar el sistema, si que almenys no legitima les seves institucions i representants, per nosaltres és bàsic que perquè es doni un canvi aquesta abstenció s’ha de transormar en mobilització. La jornada de 8 hores es va aconseguir amb una Vaga indefinida, la lluita de les dones per decidir sobre el seu propi cos -aconseguint el dret al divorci i a abortar-, o actualment les lluites que han aconseguit aturar desnonaments i ocupar habitatges per part de famílies desnonades, aconseguir que no tanquin CAP’S, aconseguir que no baixin salaris als treballadors/es i que es respectin els seus drets, etc. Conquestes que haurem de tornar a defensar i lluites que haurem de continuar si no volem que ens deixin sense pràcticament res.

També  al entendre que el parlament europeu, per molt que ens venguin que es decideix el futur d’Europa, és una institució sense pràcticament cap poder de decisió, sense cap poder executiu. De fet la única tasca del parlament europeu és ratificar les directrius del Consell d’Europa, transformades en propostes legislatives per la Comissió. L’electorat no tria ni el president de la cambra, ni de la Comissió Europea, ni del Consell d’Europa, ni del Banc Europeu. Són els presidents d’estat i de govern els que posen a dit els membres d’aquestes institucions. I són aquestes tres institucions -dominades pels interessos d’Alemanya i els països de centre Europa- les que imposen les retallades i les polítiques d’austeritat a l’estat espanyol, Grècia, Portugal i Itàlia (3)

Baixada del PP i el PSOE, augment de la candidatura de l’Esquerra Plural (IU-ICV) i irrupció de PODEMOS

Farta del bipartidisme que domina la vida política d’aquest país desde la transició i dels nombrosos casos de corrupció que han esquitxat els dos principals partits, una part important dels votants ha optat per altres opcions polítiques a l’esquerra del PSOE. L’Esquerra Plural, encapçalada per IU ha obtingut més d’un milió i mig de vots (pràcticament el 10%) i PODEMOS, un partit que es va crear fa 4 mesos, encapçalat pel mediàtic Pablo Iglesias (presentador del programa La Tuerka de la Sexta) ha irromput el parlament Europeu amb 5 diputats i més d’1.200.000 vots. Part dels vots serien de gent desencantada amb el bipartidisme i també algún ex-votant d’IU, tot i que IU ha crescut, segurament de no presentar-se PODEMOS encara hagués crescut més. PODEMOS s’ha beneficiat del poder mediàtic del seu líder i part dels seus col·laboradors com l’economista Monedero o el jutge anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, de fet s’ha criticat a PODEMOS pel seu messienisme entorn Pablo Iglesias, com exemple, les paperetes de les votacions de PODEMOS portaven com a logo la seva cara. Part dels seus votants provenen d’alguns membres del 15M que no trobaven cap espai polític o de membres de l’anomenat sindicalisme alternatiu. A Catalunya també s’han pogut beneficiar de que la CUP no es presentava a aquestes eleccions (tot i que a Catalunya Podemos no ha tret tant com a la resta de l’estat i la majoria dels seus vots provenïa de l’AMB) i realitzava una campanya de crítica a la UE i les seves institucions, donant llibertat als seus miltitants perquè s’abstinguessin o donessin suport a les candidatures que optaven pel dret a l’autodeterminació i a la ruptura política i social contra els poders polítics econòmics vigents. Si bé PODEMOS fa una vaga referència el dret a decidir, alguns dels seus membres com el jutge  Carlos Jiménez Villarejo si mostren totalment en contra, és per això que Villarejo va abandonar ICV (4) S’haurà de veure, si PODEMOS en cas que es presenti a les municipals no arrenca una part de votants de la CUP (apart d’alguns d’ICV-EUiA) que no són independentistes i que votaven aquesta pel seu anticapitalisme, tot i que igualment la CUP té una base social al darrere que almenys de moment no té PODEMOS.  També caldrà veure el paper del Procés Constituent, on s’hi mouen militants de partits polítics com ICV, Revolta Global, Corriente Roja,etc; i que fa una crida a la unió de l’esquerra en una sola candidatura.

Victòria d’ERC a Catalunya i caiguda en picat del PSC

Per primera vegada desde la fi de la II República, ERC guanya unes eleccions en el conjunt de Catalunya, sobrepassant a CiU. ERC ha aprofitat el seu discurs independentista, on una bona part de la població catalana s’ha mobilitzat per la independència com a sortida a la greu crisi econòmica. Cal fer-se la pregunta però, de si pot haver-hi  independència sota els designis de la UE i les institucions que la governen i que imposen la troika – Comissió Europea, Consell d’Europa, BCE, FMI-. La resposta és no, i ERC no es planteja cap trencament amb la UE. Per nosaltres cap estat amb les seves institucions, ens pot fer lliures, nosaltres volem decidir sobre tots els aspectes de les nostres vides, desde els nostre centre d’estudis, centre de treball, barri, població… però encara menys un estat dominat pels designis d’unes elits que imposen les seves receptes econòmiques a la resta de països per enriquir-se encara més.

El PSC que respecte el dret a decidir s’ha posicionat al costat de C’S i PP i que es troba en un procés de fractura interna amb l’anomenat sector sobiranista del partit; ha passat de primera força i més de 700.000 vots al 2009 a tercera força i pràcticament la meitat dels vots.

A Catalunya, segurament que a causa de l’anomenat procés sobiranista, l’abstenció ha sigut un pèl menor que a la resta de l’estat, un 52,37% i a la resta de l’estat un 54,16%, el 2009 a Catalunya l’abstenció va ser molt alta, d’un 63,06%.

Preocupant augment de l’extrema dreta

A França el partit d’extrema dreta Front Nacional ha esdevingut la primera força amb un 25% dels vots, recolzat amb el seguidisme a les mesures antiimmigració del ministre “socialista” d’interior Manuel i les mesures de retallades d’Hollande, que han rellevat el Partit Socialista a la tercera posició. Com fa bona part de l’extrema dreta, el FN no s’anomena ni de dretes ni d’esquerres, si no patriota. L’extrema dreta també ha vençut a Dinamarca. A altres països com Àustria,  Noruega, Finlàndia, Hungria, i Suïssa, l’extrema dreta també ha obtingut bons resultats. A Gran Bretanya ha guanyat la llista antiimmigració i euroescèptica d’UKIP. A Grècia, l’extrema dreta d’Alba daurada ha tret representació però ha guanyat la coalició d’esquerres Syriza, els “socialdemòcrates” han guanyat a Romania, Suècia, Portugal i Itàlia, en aquesta última el còmic populista Beppe Grillo ha quedat segon.

(1) http://resultados2014.interior.es/99PE/DPE99999TO.htm

(2)

Podemos perder el tiempo votando… o podemos organizarnos

(3) http://www.publico.es/internacional/522780/la-ue-que-no-se-vota

http://blogs.elconfidencial.com/espana/mientras-tanto/2014-05-18/la-cruda-inutilidad-del-parlamento-europeo_132102/

(4) http://www.cronicaglobal.com/es/notices/2014/03/carlos-jimenez-villarejo-a-los-independentistas-que-no-mientan-6171.php

http://elpais.com/elpais/2013/10/29/opinion/1383046471_311012.html

Secretaria d’Organització