Extret del blog “una minoría radical”. Una molt bona reflexió…

Avui us posaré com exemple uns capítols de Dragui, per veure la manipulació de la història per part del poder. Dragui, eren uns dibuixos animats que feien per TV3 en ple règim pujolista. La sèrie tractava fets de la Història de Catalunya, conmemorant els 1000 anys d’història política de Catalunya (segons ells es clar, perquè els comtats catalans no eren una entitat política conjunta). De petit era un fan d’aquesta sèrie, com tants altres nens catalans, pobre de mi no sabia com m’estaven subtilment fent entendre la història de Catalunya d’una determinada manera… Encara tinc a casa els còmics del Dragui, fa “gràcia” veure com n’estaven de manipulats els fets històrics, des de una òptica nacionalista convergent.

Anem a analitzar uns quants capítols, doncs.

Oliba, pare de la pàtria:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22977

Creure que un abat, nescut el 971 va ser el fundador de la pàtria té tela. Creure que hi havia una pàtria catalana en aquella època, és pixar fora de test, quan els comtes es barallaven entre ells per obtenir més poder, però no pas per la pàtria catalana, o contra els musulmans per qüestions religioses, no per la defensa de la pàtria catalana. En tot cas serà de la pàtria convergent o d’unió, ja que Olivb si que va tenir un paper important en la fundació de monestirs com el de Montserrat i esglésies i catedrals. Va ser abat dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà. Va impulsar aquests monestirs i d’altres com a centres de la cultura i de les arts (pels religiosos i els nobles) i grans centres de religió. Això de la Catalunya cristiana ja sabem que els hi agrada molt a aquests convergents.

Jaume I, el conqueridor:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23348

Mireu que bona persona era el Rei Jaume, no matava musulmans, els expulsava, que és diferent.Un gran guerrer català, tots hauríem de seguir el seu exemple.

…”En aquella època es reunien les Corts Catalanes, formades per nobles i cavallers, representants eclesiàstics i pels ciutadans. Aquest sistema, una mena de democràcia medieval, es basava en l’establiment d’un pacte lliure entre els sobirans i els súbdits, fet que comportava uns drets i uns deures per a totes dues parts”. Una democràcia medieval?! jejeje, segur que hi eren representats tots els ciutadans, els camperols segur que hi participaven i la majoria de la població de la ciutat també. Mare meva, el que s’ha de sentir.

La Guerra Civil:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23961

-Per començar, al principi de la Guerra Civil qui comandava les tropes nacionals no era Francisco Franco, sinó el General Mola, que va morir d’accident d’avió quan tornava a Vitòria.

-Camions amb banderes de la CNT-FAI juntament amb banderes roges amb la falç i el martell?

-Anarquistes intentant cremar Montserrat??

-Realment acollonant quan diu que a Catalunya es van mobilitzar tots els soldats. Obviant que els primers en mobilitzar-se van ser les milícies dels partits polítics i sindicats i qui va aportar més homes al front, deixant-hi més vides, va ser la CNT-FAI.

-Es parla de la repressió contra capellans i la crema d’esglésies (cert que hi van haver excessos), també es parla de l’exili de Carrasco i Formiguera, dirigent d’UDC. Però no es parla dels fets de maig del 37, de la repressió del PSUC contra el POUM i els anarquistes assassinats a les txeques.

-Quan es discuteixen dos homes que van en camió, un de la UGT i un de la CNT, fixeu-vos en el paper que fa el de la CNT. El mostren com una persona exaltada, que no sap dialogar i que només sap que dir: feixistes! Apart que el de la CNT diu que primer s’ha de guanyar la revolució, cosa que no deia la CNT. El que deia era que s’havia de guanyar la guerra i la revolució, que és diferent.

En fi, ja se sap depèn de qui governi la història s’explica de diferent manera, com que els anarquistes no pretenem pas governar, doncs és difícil difondre el nostre punt de vista, tot i que l’avantatge és que no depenem de ningú i no devem favors a ningú. A les universitats per exemple, hi han alguns historiadors de tendència anarquista, però són ben pocs, a més sempre queda bé tenir una mica de folklore. A la meva universitat la majoria d’historiadors són de la línia del PSUC o nacionalistes.