Aquest dimarts 30 d’agost es realitzarà un acte d’homenatge a Barcelona al company anarquista i guerriller, mort en plena acció l’any 57, Josep Lluís Facerías. En “Face” o “Petronio” no sabem que en pensaria sobre un aspecte de l’acte: està organitzat per la CUP de Nou Barris i el col·lectiu afí a l’esquerra independentista “Trobada Alternativa de Nou Barris” (per veure el cartell clicka aquí)
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=vmCLgCjBO_0&feature=player_embedded]
Des de la Secretaria de Premsa i Propaganda de la CNT-AIT de Sabadell lamentem que aquest any l’acte estigui sota l’aixopluc de l’esquerra independentista, i no tant pel fet en sí, més aviat perquè era responsabilitat del moviment llibertari fer un homenatge a lluitadors i lluitadores com el difunt company Facerías (per veure la seva biografia clicka aquí). Si el moviment llibertari oblida la seva història és normal que altres moviments socials més o menys propers intentin fer ús de la mateixa i més encara en el territori català.
Catalunya, terra de contrasts, testimoni de les sagnants lluites entre liberals i partidaris de l’Antic Règim, de les primeres vagues obreres i revoltes populars com la de 1835, terra que va veure néixer sublevacions contra les quintes (servei militar), que avançà cap a la destrucció del capitalisme i l’estatisme durant el curt estiu del 1936 i que generà lluitadors com en Josep Lluís Facerías, veu ara que, d’aquell passat combatent, partidari de la insurrecció com a eina revolucionària, que la posava en pràctica i que, de vegades, era la eina útil per millorar les condicions materials de vida, poca cosa en queda.
Un moviment antiautoritari que durant els ’80 i ’90 del segle XX va viure inútils batalles intestines que només provocaren la inactivitat i la disgregació de forces és, sens dubte, un aspecte per entendre que aquest homenatge ho realitzi una Esquerra Independentista orfe de referents històrics i que, des dels anys ’70, a partir de certa historiografia composada per historiadors afins al PSUC i ERC i, posteriorment, d’elements més radicalitzats de l’Esquerra Independentista, cerca dins del moviment llibertari personatges per reivindicar una certa connexió entre l’esquerra independentista i els “moviments socials” del passat.
Reivindicar el passat llibertari per justificar el projecte polític independentista del present, sense importar, per exemple, que personatges com Josep Llunas i Pujals, director de “La Tramontana” (publicació lliurepensadora, anticlerical i llibertària), enlloc d’un nacionalista d’esquerres fos, com tants milers, a l’igual que el mateix Bakunin, un internacionalista i antiestatista. De poc importa que personatges com Salvador Seguí, un dels màxims exponents de l’anarcosindicalisme, a partir d’una forta catalanitat (com la tenim actualment una gran part dels i les anarquistes) se’l descrigui com quelcom nacionalista català. I així podríem continuar fins l’actualitat.
Sobre el maquis anarquista no només en Face ha sigut “víctima”, cal recordar diferents espais de l’esquerra independentista amb noms que fan referència als anarquistes Quico Sabater o Massana. De fet, sent objectius, és normal que intentin apropiar-se d’ells. Eren persones compromeses, amb ideals, lluitadors, en definitiva, referents del poble, sens dubte amb una qualitat moral que els germans Badia o els feixistes d’Estat Català (després de Macià) mai han tingut.
Que ens serveixin aquests fets per no deixar de banda la nostra història, els nostres referents, ja que avui en dia l’anarcosindicalisme i l’anarquisme creixen i guanyen força al carrer, i aquests referents són part indispensable per poder exposar quines són les nostres tàctiques, els nostres principis i les nostres finalitats. El proper 30 d’agost que l’homenatge no tingui cap sigla, que si alguna organització vol dir quelcom que sigui per entonar “un mea culpa”, com per exemple, i fent autocrítica, la CNT front al cert abandonament dels companys anarcosindicalistes i anarquistes que van continuar la lluita armada front la dictadura. El millor homenatge a en “Face” potser seria aquest, sense cap sigla i amb els nostres cors negres de dol per les injustícies socials i vermells de la sang dels qui creuen encara en la revolució!
Company Facerías, encara ets present al nostre record!
CNT-AIT Sabadell
Secretaria de Premsa i Propaganda