Opinió
En els últims anys, és un fet que cada vegada hi han més adhesions a l’independentisme. Bona mostra d’això són l’augment de les manifestacions per reclamar un estat propi, les consultes per la independència, la creació de l’Assemblea Nacional de Catalunya, tot i que aquest creixement independentista no es tradueixi en escons al parlament (tot i l’augment de la CUP als municipis), qui governa a Catalunya és CiU un partit nacionalista de dretes. (o més ben dit, una coalició de conveniència entre la dreta cristiana nacionalista d’Unió i el centre dreta nacionalista de CDC).
Aquest creixement independentista es pot explicar per diversos factors:
-Econòmic: Considero que és el factor principal que ha fet que augmentés tant l’independentisme, fins i tot entre sectors de la població castellanoparlants. La sensació que Catalunya rep molt menys del que aporta -espoli fiscal- a calat entre gran part de la població. En aquest hi han els sectors de la dreta empresarial que s’han apuntat al carro independentista, i que creuen que un estat propi defensaria millor els seus interessos, però també els que al igual que reclamen la independència també reclamen un estat amb més justícia social.
-Cultural i lingüístic: La creença que el fet de tenir un estat propi, serviria per garantir la supervivència de la llengua i cultura catalana, que per segons quines persones està en constant perill pel centralisme del govern espanyol i els governs populars de les illes o el País Valencià. Aquí doncs entraria també la reclamació per part de cert sectors de l’independentisme, especialment l’esquerra independentista, de la “reunificació” dels Països Catalans -territoris de parla catalana- en un estat propi.
Els llibertaris, no pensem que cap estat ens pugui donar la llibertat, ni un estat capitalista integrat en la UE i la OTAN, ni tampoc un estat socialista, que no deixaria de tenir els seus governants amb els seus privilegis, el seu exèrcit, la seva policia,etc. La única independència, és que el poble treballador agafi els mitjans de producció i prengui ell mateix les decisions sobre les seves vides, sense cap tipus d’intermediaris i organitzant-se de baix a dalt, en una lliure federació de pobles, sense fronteres que els separin i els enfrontin, on es respectin les diferents cultures i llengües, sense utilitzar-les per fins polítics i patriotes.
Perquè agradi o no, el poble català quan va ser més independent va ser el juliol de 1936 quan els treballadors i treballadores van prendre el control de la producció, i no amb les desfilades para-feixistes d’Estat Català a Monjuïch.
Que una llengua es mantingui viva depèn de la seva població i no tant de les lleis d’un govern, per això penso que els llibertaris hem de fer de la llengua catalana una llengua ben viva (sense menystenir la llengua castellana), com així ho fan els companys i companyes de la Biblioteca Social d’Olot de la CNT, la CNT de Fraga o el col·lectiu Negres Tempestes (tot i que en aquests últims no estic d’acord en l’etiqueta “anarcoindependentista”, ja que l’internacionalisme anarquisme sempre ha defensat els diferents pobles i cultures).
Segurament que si algun dia hi hagués un referèndum vinculant a favor de la independència votaria que si:
-S’acabaria el victimisme del “Espanya ens roba” hi podríem centrar els esforços en els lladres més propers (“La Caixa”, Millets, corrupció política,etc)
-Penso que molta gent es sentiria desenganyada al veure que amb la independència, la Suïssa que els hi havien promès no existeix, i igualment continuarien amb els salaris de misèria, l’atur, la hipoteca,etc. I per tant podríem deixar de perdre esforços en la lluita independentista o les discussions eternes entre el nacionalisme caní espanyol i el nacionalisme català, per atacar d’una vegada els problemes que afecten el nostre dia a dia.
-No estaríem cada dos per tres en festes majors, concerts, a la universitat,etc escoltant crits d’in-inde-independènciiia, cartells, pintades,etc. els joves catalans podríem dedicar-nos a altres lluites, ja que per fi “seríem lliures” i feliços.
-Seria agradable veure el facherio espanyolista del PPSOE, mitjans de comunicació com Intereconomia, ABC, La Razón, El Mundo,etc, traient espuma per la boca després de la declaració d’independència.
Personalment no aniré a cap manifestació de l’11 de setembre -potser alguns em diran anarcoespanyol,sectari, botifler, aliat dels espanyols-colons,etc, però més igual- perquè no em sento representat per cap d’elles, amb l’única que coincideixo amb els seus plantejaments és amb la del Bloc Negre, però a la pràctica veig que aquesta no servirà per trencar els plantejaments estatistes de la immensa majoria de manifestants, ni crec que tingui cap repercussió. Per això, més enllà de l’11 de setembre prefereixo utilitzar la meva llengua i intentar estendre la lluita contra les retallades socials i laborals; el dia 14 mateix, aquest sindicat realitzarà una sèrie d’accions contra la banca arreu de l’estat.
Anarquisme és llibertat!
Arnau
Secretaria d’Organització Propaganda SOV Sabadell