Durant anys la banca i el sector immobiliari van inflar una bombolla especulativa que va proporcionar enormes beneficis a banquers, constructors i promotors immobiliaris, mentre convertien en un producte de luxe un dret bàsic com és un habitatge digne.
Milions de treballadors i treballadores acabem esclavitzats per hipoteques i préstecs per accedir a l’habitatge i altres productes de consum davant l’estancament dels salaris reals. Molts altres, especialment els més joves, ni tan sols podíem accedir a l’habitatge, patint l’ocupació precària que aquesta mateixa bombolla especulativa produïa.
Quan la bombolla va punxar, el poder polític unit al poder financer per forts llaços i anys de pràctiques corruptes va acudir al socors dels bancs en una gegantina operació de socialització de les pèrdues, mentre que els beneficis fa temps que estan en un lloc segur en els paradisos fiscals.
S’han dedicat enormes quantitats de recursos públics a evitar la fallida bancària, recursos que s’obtenien de les retallades en els serveis socials, sanitat i educació pública, prestacions per atur, pensions, etc. Una pràctica iniciada pel govern del PSOE i aprofundida pel govern del PP. Milions d’euros que no han estat utilitzats per a generar ocupació o finançar necessitats socials, com al·legava la propaganda governamental, sinó que han estat acaparats pels bancs, en els foscos forats dels balanços comptables, quan no han estat prestats de nou a l’estat a un alt interès, en pràctiques usureres que han generat un deute que paguem tots i totes.
Mentre, els directius dels bancs continuen cobrant milionaris sous i bons sense que a cap d’ells se’ls hagin demanat responsabilitats per la seva gestió. Una banca que, mentre acumula centenars de milers d’habitatges buits en els seus inflats balanços, practica una política de desnonaments massius que ha portat a centenars de milers de famílies obreres a perdre el seu habitatge, mentre segueixen encadenats a deutes de per vida. Una banca a la que mitjançant l’anomenat “banc dolent” l’estat li va a comprar aquest enorme parc immobiliari sobrevalorat, sense donar-li cap ús social, per permetre’ls recuperar la seva taxa de benefici mentre de nou tots assumim les pèrdues.
Tot això no és sinó un enorme atracament contra els treballadors i treballadores. Un espoli contra la sanitat, l’educació i altres serveis públics, a mans de polítics al servei de la banca que tracten d’ encadenar al pagament d’un deute il · legítim que comprometrà per anys les possibilitats d’una vida digna per a la majoria de la societat.
Per tot això, des de CNT cridem el 13 i 14 de setembre a actuar contra la banca i a organitzar-nos per:
• Trencar amb la cadena del deute, negant-nos a pagar un deute il · legítim i que no hem generat, negant-nos a acceptar el xantatge de les institucions financeres per a la imposició de retallades de drets.
• Desemmascarar als beneficiaris d’aquesta gran estafa, denunciant i actuant contra els que estan darrere dels moviments especulatius i les pràctiques usureres, aclarint la destinació dels recursos públics dedicats a la banca.
Acabar amb la complicitat de la banca amb l’evasió fiscal i els paradisos fiscals, prenent mesures contra aquests.
• Denunciar la complicitat dels partits polítics i el silenci còmplice del sindicalisme institucional amb anys de pràctiques partidistes especulatives, corruptes, malgastadores i antiecològiques des de les administracions i els consells d’administració de bancs i caixes d’estalvi.
• Exigir la paralització dels desnonaments de treballadors i treballadores, recuperant sota control obrer els centenars de milers d’habitatges de la banca donant una finalitat social els centenars de milers d’habitatges de la banca.
• Trencar amb un model polític i econòmic al servei de l’elit financera, i construir una altra societat on recuperem el control de l’economia, i dels immensos recursos acaparats per la banca, de les nostres vides i dels nostres recursos per posar-les al servei de la satisfacció de les necessitats de tots i totes.