El Racc té previst aplicar un ERO que afecta amb l’ acomiadament a 13 treballadors/es d’ Acaservi, gestora de l’ atenció en carretera, i a 194 a tot el Grup, el 13% del total de la plantilla.
174469_100003138321263_1725400201_n[1].jpg
El modèlic Club de l’ Automóvil Racc que s’ enorgulleix a la seva web de ser “l’ organització líder en l’ ambit de la mobilitat” es a punt d’ aplicar un Expedient de Regulació d’ Ocupació (ERO) a la seva plantilla. El resultat previst és l’ aniquilació de 194 llocs de feina. Aquesta empresa, que considera que “les persones són el més important” sembla ser que no aplica aquest criteri quan es tracta dels treballadors i treballadores.
El que sí es cert és que el Racc ha estat una empresa pionera en aplicar la màniga ampla de la darrera reforma laboral en no poques ocasions. I en aquesta línia, ara no li tremola el pols a l’ hora de carregar-se llocs de feina. Llocs de feina dels que pot dependre la subsistència tant del treballador o treballadora, com de persones al seu càrrec.
El Racc al·lega motius econòmics que fan necessària l’ aplicació de l’ ERO. Aquests motius no es concreten en pèrdues, sinó en uns beneficis inferiors als previstos. És a dir, el Racc vol mantenir el nivell de beneficis, i per a això, dins el marc econòmic actual, ha de prescindir d’ alguns/es treballadors/es. Mentre diu no poder mantenir treballadors/es propis, manté subcontratades empreses com Konecta, de telemàrqueting.
A Acaservi, l’ empresa que gestiona les trucades d’ atenció en carretera, l’ ERO es concreta en 13 treballadors/es acomiadats/ades. Aquesta empresa es de naturalesa deficitària, donat que la seva activitat no pot de cap manera generar beneficis. Això, no cal dir-ho, ha de ser assolit amb l’ activitat d’ altres departaments del Grup, però mai aquesta naturalesa deficitària pot perjudicar els treballadors i treballadores havent d’ assolir aquests i aquestes el “buit” que suposa aquesta activitat.
Tant l’ empresa com el medi social posaràn ara a l’ abast dels treballadors/es l’ ampli ventall del derrotisme i la veneració del sacrifici col·lectiu: “no es pot fer res, les coses són així, ara tot s´hi val, ens hem de sacrificar tots una mica…” Ara no toca agafar-se a això. Ni tampoc toca ara empassar-se les bondats i els discursos paternalistes que l’ empresa ens volgui colar. Tot això ja hi ha prou disposats/ades a fer-ho dins el Comité d’ Empresa del Racc que, un cop més, ha tornat a deixar sols i soles els treballadors i treballadores i a fer seu el discurs de l’ empresa. El que toca ara és lluitar pels nostres llocs de feina, que hauràn de ser els dels nostres fills i filles, sempre que no permetem que desapareguin.
http://cntbarcelona.org/el-racc-vol-aplicar-un-ero-a-194-treballadors-i-treballadores/
Figueres