“Les Desheretades”. núm.5

Descarrega-te-la clicant a aquí:Les Desheretades Núm.5

-Editorial. Un número més… i ja en van cinc!

-Els mites. És possible que una mentida s’acabi donant com a certa si s’escolta repetidament pàg.2

-Evolución, pàg.2

-Preguntes dels lectors, pàg.2

-Explotació social i immobilisme. Concert en re menor, pàg.3

-Canviar les coses…a distància,  pàg.4

-La via institucional un carreró sense sortida, pàg. 4-5

La lección del pelicano. Por qué demandas tan justas como la Renta Básica carecen de sentido en un contexto de capitalismo, pág.5

Canviar-ho tot per obtenir la independència, pàg.6

Manifest reformista radical, pàg. 6-7

Ni sí, Ni no (ni tot el contrari), pàg. 7

1r de maig. Lluitaren llavors, lluitarem avui, Contraportada

-Absolució imputats Vaga General 29M 2012, Contraportada

 

Un número més… I ja en van cinc!
La publicació que tens a les mans és fruit d’un conjunt de treballadors de la CNT Sabadell. Lluny de grans pretensions intentem aportar una mica de llum en forma d’articles de pensament, sobre temes que considerem que tothom potser ja coneix, però que no s’acaben de materialitzar en forma de canvis reals sobre les nostres vides.

Aquest és el cinquè número d’una publicació anarquista, que ja existía a l’ any 1882 a Sabadell, i que es deia “Los Desheredados” (1882-1886). Recuperem el seu esperit lliurepensador, crític i llibertari amb el nom de “Les Desheretades”, i ho fem en femení perquè ens dona la gana, tot i que, malauradament i per a ser sincers, poques aportacions femenines existeixen en aquest número. Així doncs, resseguint la vella tradició llibertària de Sabadell, agafem el relleu i les ganes de transmetre unes inquietuds que avui, com ahir, son silenciades i marginades pels mitjans de comunicació generalistes, els quals com sempre, obeeixen a uns interessos contraposats als nostres.

Poca gent avui dia coneixia aquesta antiga publicació setmanal del 1882, de fet, ni tan sols qui escriu aquestes línies en coneixia la existència de publicacions històriques com “Los Desheredados” fins fa relativament poc temps. L’anarquisme avui dia, malgrat haver sigut la principal i més massiva força obrera i revolucionària a la història recent de Catalunya, és marginat, oblidat i fins i tot tergiversat, i així, noms de sabadellencs anarquistes, com fou en Mateu Morral (1880-1906), un heroi del poble que intentà alliberar-nos del rei Alfons XIII mitjançant un ram de flors-bomba, aquell qui pels seus mèrits rebé del poble sabadellenc l’honor de tenir un carrer amb el seu nom (la Via Massagué s’havia dit així durant la II República), o noms com el de la Teresa Claramunt (1862-1931), una anarquista pionera de l’organització de la dona dins dels moviments revolucionaris, del lliure pensament i l’anticlericalisme, siguin oblidats o desvirtuats com a personalitats de la nostra ciutat. En el cas de la Teresa Claramunt una escola porta el seu nom però s’aplica la més profunda indiferència sobre la seva vida i idees. Nosaltres com anarquistes els reivindiquem i posem remei a aquest silenci vergonyós.

Però tampoc ens posarem a viure de les velles/belles glòries de la ciutat, avui seguim existint força anarquistes a Sabadell, organitzats o no i a la nostra manera, anem creixent en nombre i lluitem per canviar l’entorn tan desfavorable que tenim i, a poc a poc, anem reivindicant/recuperant l’espai que ens pertoca amb pas ferm, mitjançant l’autogestió, la solidaritat, el suport mutu i la lluita obrera.

Aquesta publicació és un convit a lluitar amb nosaltres contra allò que no ens deixa ser feliços: els que ens fa arribar a fi de més amb un desencant, els que ens fan treballar en condicions precàries, els que ens fan marxar dels nostres pobles, abandonant així a les nostres famílies, en definitiva, volem ser una publicació diferent on es llegeixi sobre temes d’actualitat i del què ens passa com a treballadors, entenent, com entenem nosaltres, que els treballadors i treballadores tenim interessos comuns i que entre un treballador d’aquí o d’allà, en síntesi, entre explotats del món, existeixen més similituds que no pas amb desconeguts d’una llarga filera o d’una plaça cèntrica de Barcelona plena de draps multicolors.

El que pretenem en aquestes pàgines és expressar el nostre punt de vista de manera lliure i independent. També volem deixar-te clar que no necessitem el teu vot, ni els teus diners, ni tan sols la teva comprensió o afiliació al nostre sindicat, senzillament tenim la necessitat d’expressar públicament els nostres pensaments, els quals els considerem més vigents que mai. Així ho vam debatre al nostre sindicat i així és com vam decidir inspirar-nos en les nostres arrels directes i reals, fruit aleshores d’una societat igualment industrial i contemporània: editant una publicació anarquista amb un nom honorífic d’una capçalera aleshores perseguides per les elits locals, però estimada pel poble treballador. Així de simple, perquè ens veiem amb força per transformar la realitat i perquè així ho hem decidit.

Ens trobaràs al tren, si et passes per la seu sindical, fent cua a l’OTG, mentre visites un hospital o a la pròpia feina. Pensa que la preparació, redacció, maquetació i distribució d’aquest periòdic és totalment voluntària i també del tot gratuïta.
El què tens aquí davant, fruit de treballadors i treballadores, és l’expressió dels qui hem dit prou i volem la total transformació d’aquesta realitat. Esperem que gaudeixis d’aquest cinquè número i que et serveixi per a passar una bona estona de reflexió .

També et volem dir, com ho feia altra mític periòdic de Sabadell, el “Ravachol”, nascut el 1892, i que ja aleshores dei coses tan senzilles i directes com que:

“el trabajador que conociendo el moderno ideal de socialismo se obstiene aun en ser político y que viendo las vilezas, (puesto que vileza es engañar al pueblo con promesas que aun no se pueden cumplir) de sus jefes, continúa aún en sus filas y no viene a engrosar las del campo anarquista, hace traición a sus hermanos y merece conmiseración, sinó desprecio, por estúpido o por imfame.”

(És increïble la vigencia d’ aquestestes línies)

Doncs bé, com deia el RAVACHOL, també us diem:

“Este periódico saldrá cuando pueda. Los que no puedan contribuir a su publicación manden lo que puedan y pidan los ejemplares que necesiten ”

Si voleu expressar la vostra opinió, del què sigui, des d’una perspectiva socialment crítica i progressiva, o incitar al debat i controvèrsia ideològica, o senzillament voleu exemplars per a la seva distribució, podeu remetre’ns un mail a “desheretades@gmail.com”.

Que tingueu un bon i anarquic dia.

losdesheredados