Si nois i noies, homes i dones, avis i àvies… el pròxim 24 de maig tindran lloc les eleccions municipals, la campany electoral, però, començarà el 8 de maig. Alguns com el candidat del PSC, Josep Ayuso, ja ha començat la campanya inaugurant obres, o presentant-se a tots els actes d’entitats possibles per fer-se la foto. O sigui que ja sabeu, els pares que tingueu fills vigileu les vostres criatures no fos cas que algun candidat eufòric, en una distracció vostra, les agafés i les deixés plenes de baves.
El panorama a Sabadell…
A Sabadell el panorama s’ha de dir que està distret. Un PSC esquitxat pel cas Mercuri amb un ex-alcalde condemnat (ara si) per pressionar l’alcaldessa de Montcada perquè contractés una recomanada. Els PSC però va elegir un candidat contiunuista (Ayuso) en comptes de l’altre aspirant, Marta Farrés. ERC intentarà entrar a l’Ajuntament de nou, a les passades eleccions municipals no ho va aconseguir, en part perquè la CUP es va presentar en solitari traient 2290 vots, una mica menys que ERC.
Pel que fa a la dreta, CiU presenta l’anterior candidat, Carles Rossinyol, tot i ser la segona força al consistori, va quedar molt lluny del PSC i té dificultats per penetrar fora dels barris més cèntrics. El PP, amb un sostre de dos regidors, tampoc sembla ser una alternativa el govern del PSC.
L’única possibilitat d’alternativa al govern del PSC estaria en l’anomenada esquerra alternativa, però aquesta en els últims mesos ha donat un espectacle bastant llastimós. EUiA es troba dividida entre una direcció nacional que recolza Eduard Navarro i una direcció local que recolza a Marisol Martínez, amb unes primàries locals que guanyà Navarro i que han estat impugnades per Marisol i els seus seguidors. A més, el sector de Navarro recolza la llista amb ICV i alguns membres de Podemos, anomenada Unitat pel Canvi; i Marisol ha creat el seu propi partit agafant el “tirón” de Guanyem, es presenta amb el nom de Guanyem Sabadell -Si se Puede. Pel que fa a Podemos també ha viscut divisions internes a causa de la votació de si es presentaven o no com a candidatura o donaven suport a la Crida o a la llista que s’estava formant entre ICV i part d’EUiA.
De moment on no hi hagut divisió és en la candidatura de la Crida, formada per l’ Entesa per Sabadell, la Candidatura d’Unitat Popular i el Moviment Popular de Sabadell (que agrupa diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista). Aquesta candidatura el problema que pot tenir és com penetrar en els barris tradicionalment feus del PSC en l’actualitat, i abans del PSUC, i on el discurs independentista, com a mínim, els hi és indiferent.
Encara no has muntat el teu partit alternatiu?
En aquests temps de crisi i cansament amb els partits tradicionals a causa dels casos de corrupció, han aparegut candidatures o partits alternatius. Acostumen a posar-se un nom ben positiu com Podem o Guanyem i estan formats per “activistes” (encara no sé què vol dir això), sindicalistes desde fa desenes d’anys, membres o presidents d’associacions de veïns o funcionaris també desde fa desenes d’anys. Curiosament (o no tant), mai i veureu un transportista, un paleta, un cuiner, un cambrer. Això si, tots són molt d’esquerreeeees, o alguns ni això… que ara queda millor dir que som els de baix contra els de dalt o parlar de casta i no de classes.
Si encara no heu muntat el vostre partit alternatiu i no teniu feina, o sou uns “maltrabajas”, us recomano alguns passos a seguir:
-Dir que ets un “activista social”. Això sempre queda bé.
-Posar-li algun nom positiu a la candidatura per exemple “Molamos -y los sabes”, “Som guays, tu també ho seràs (si ens votes)”
-Críticar a la casta: banquers, polítics professionals, la corrupció. Però mai críticar l’arrel del problema: capitalisme.
-Parlar de ciutadania, mai de treballadors. Això és antiquat i no afavoreix la cohesió social.
-Escoltar la ciutadania. És important plantejar ILP’S per canviar el sistema desde dins o si més no per fer oposició de veritat.
Aquí un model per ser un bon trepa d’esquerreeees (obra de Roger Peláez):
Els anarquistes/anarcosindicalistes davant les eleccions…
Amb tot això no estic dient que totes les persones que formen aquests partits siguin iguals, ni tampoc totes les candidatures. Hi ha gent honesta que creu que amb un peu a les institucions es poden realitzar canvis. La qüestió és que un Ajuntament no està regit per la voluntat popular sinó per una sèrie de lleis: Els deutors han de pagar els deutes, la propietat privada és un fet i cal defensar-la, el sou mínim per una jornada completa és de 648 euros, un Comitè d’Empresa pot firmar un ERO encara que només l’hagi votat el 5% dels treballadors/es. Cap candidatura pot canviar això, ni tampoc acabar amb la precarietat o l’atur (ambdós encara més elevats entre els joves) desde un Ajuntament.
El marge de maniobra desde un Ajuntament és molt petit, si que podran ser més transparents en els comptes, respectar i protegir l’entorn,un model d’oci diferent, i modificar les nòmines dels funcionaris, tot i que això últim ho hauran de treure de les transferències de l’estat, de la diputació o dels fons de cohesió. Si un Ajuntament no paga el deuta, l’estat el pot disoldre. Llavors, val la pena gastar tantes energies en propaganda electoral, candidatures, discussions,etc? Nosalres considerem que no. Les victòries del moviment antimilitarista, i obrer s’han aconseguit mitjançant la lluita i que cal crear un contrapoder amb les nostres pròpies estructures: seccions sindicals i assemblees de treballadors/es, assemblees de barri, estudiantils,etc. On podem decidir sobre tots els aspectes de la nostra vida i no només cada quatre anys elegint uns representants. Clar que per això som conscients que queda molt camí a fer, per això promovem un sindicalisme diferent a tots els demés, on són els treballadors/es mitjançant les seccions i les assemblees els que decideixen.
Alguns dirant que els anarquistes no fem res i que sempre ens estem queixant de tot, criticant l’esquerra i posant pals a les rodes. Els anarcosindicalistes si que fem, lluitant contra ERO’S (Navarro Logística, S.L), contra ERO’S encoberts a (The Phone House), realitzant campanyes contra la precarietat a la hosteleria. Així com altres companys/es anarquistes lluiten contra els CIE’S, donant suport a la revolució kurda, creant cooperatives i xarxes de suport mútu,etc. Això si, nosaltres no sortirem al Canal Parlament, ni pràcticament a cap mitjà, i a més el nostre objectiu és a llarg termini.
El que si tenim clar és que la participació a les institucions va suposar i pot tornar a suposar una OPA als moviments socials, és a dir, una desactivació d’aquests, com va passar en el cas del PSUC/CCOO respecte el moviment veïnal i obrer. Tampoc cap revolució o reforma estatista ha dotat el poble de poder; la conquesta de l’estat ha tret poder el poble i la transferit al govern i a una nova classe social: la intelligentsia i la burocràcia jerarquitzada.
Un irreductible abstencionista que resisteix a la propaganda electoral i els “nous” messies