descarga

– La batalla del sindicat és en el terreny econòmic, no polític. Per tant no té sentit que un sindicat actui com un partit polític sense presentar-se a les eleccions (polítiques). L’objectiu final del sindicalisme és que els treballadors/es puguin arribar a organitzar la producció i la distribució.

– Conèixer la realitat i utilitzar un llenguatge del s.XXI i no del XIX: Actualment el model econòmic ha canviat molt, a l’estat espanyol el sector terciari ja fa temps que és el majoritari: turisme, comerç i hosteleria,etc. Per tant no té sentit parlar de proletaris i obrers. Si que podem parlar que continuen  existint classes socials i que la classe treballadora és la majoritària i la que pateix més el capitalisme i les seves crisis cícliques. També cal tenir en compte que part de les empreses fan una funció social inútil o contraproduent per la societat i el mediambient: empreses de publicitat de captació de nous clients (telemarketing, porta freda), empreses energètiques contaminants. El sindicalisme revolucionari o anarcosindicalisme, per exemple, davant el tancament d’una central nuclear, hauria de buscar una sortida a aquests treballadors/es i no defensar el manteniment d’una planta. En una hipotètica revolució social futura, algunes de les empreses actuals no tindrien sentit i s’hauría de partir de zero, fomentant altres formes de producció i distribució. 

-Independència econòmica i política: Un sindicat ha de ser independent de qualsevol partit polític, per tal de no esdevenir en corretja de transmissió de cap d’ells, i acabar actuant més per interessos electorialistes que per aconseguir millores pels treballadors/es. La independència econòmica és important per tal de no tenir les mans lligades, i per respondre només als interessos de la classe treballadora, per això els sindicats s’haurien de finançar únicament amb les cotitzacions dels seus afiliats/des (com la CNT o Solidaridad Obrera).

-El sindicalisme revolucionari i l’anarcosindicalisme en l’actualitat: La secció sindical. El sindicalisme actualment ha de fomentar la democratització i participació dels treballadors/es en les decisions i cerca de millores de les seves condicions de treball. Per això l’aposta de la CNT per la secció sindical (representació sindical). Perquè aquesta pren les seves decisions en assemblees, els càrrecs són rotatoris i revocables; i a diferència dels Comitès d’Empresa (representació unitària), no pot firmar ERE’S i acomiadaments. A més els comitès d’empresa poden prendre aquestes decisions sense consultar els treballadors/es. Els comitès d’empresa suposen el trasllat del parlamentarisme a l’empresa, on un grup de professionals, en aquest cas, sindicalistes, decideixen per tota la resta de treballadors durant quatre anys. Per això l’aposta de tot aquell que sindicat que s’anomeni anarcosindicalista, per tal de democratitzar el món laboral, ha de passar per la supressió dels comitès d’empresa i l’aposta per fomentar el model de seccions sindicals.

-La secció sindical en els treballs precaris: Un avantatge de la secció sindical és la seva facilitat per constituïr-se, només cal un grup de treballadors del sindicat en una determinada empresa que realitzin una assemblea per constituïr-la. no cal demanar cap vot a ningú, ni gastar temps en campanyes. A més en determinats sectors precaris, el model de comitès d’empresa que funciona especialment en la indústria i el comerç gran-mitjà, no arriba. Ja que algunes empreses tenen els centres distribuïts en diferents zones o perquè l’empresa no té suficients treballadors per realitzar eleccions a comitès d’empresa o delegats de personal. Per això la importància d’establir seccions en sectors precaris on no arriba el model oficial dels comitès d’empresa i on a causa de la seva precarietat és més que necessària la presència d’un sindicat que aturi els atropellaments contra els treballadors/es. Aquí la CNT pot posar els exemples de les seccions Gino’s (Barcelona),  Burger King (centres de Badalona i Barcelona), The Phone House (Barberà, Terrassa, Manresa, Madrid), Atento (Lleida), Hoteles Ercilla, Mediapost (Bilbao), Arvato-Qualytel/Orange (Salamanca),etc.

-La secció sindical: com, on i quan crear-la. 

Crear una secció sindical és molt fàcil, només cal presentar un paper al Departament de Treball amb les dades de l’empresa, les dades i càrrecs de treballadors que conformen la secció; i enviar un burofax a l’empresa amb la constitució de secció i també la taula reivindicativa d’aquesta. El burofax, és necessari, perquè en cas d’acomiadament pot servir de prova de repressió sindical, i aconseguir un acomiadament nul, que suposa la reincorporació del treballador.

Abans de crear una secció sindical és important conèixer l’empresa on es treballa i els companys que es sumarien a la secció o que hi donarien suport. En una empresa gran on hi hagi establert un comitè d’empresa, és provable que aquest és el que menys li interessi una alternativa sindical, per tant haurem d’intentar buscar forces suports abans de crear la secció, i haurem de fer un treball no de crítica destructiva el comitè, si no de cerca de millores laborals i d’una forma de treball diferent a aquest, horitzontal i assembleària. En una cadena de menjar ràpid, sense presència sindical, la repressió vindrà de la direcció, i per tant. per crear una secció també haurem de buscar forces suports, de no ser posible, el treball sindical s’haurà de realitzar directament amb l’empresari. No és recomanable la creació de seccions unipersonals, a no sé que es tracti de casos especials, com estar molt segur del creixement de la secció, o disposar de seccions sindicals a la mateixa empresa però en diferents centres. Cal recordar però que l’objectiu de la CNT no és crear seccions per fer piquets o fer publicitat del sindicat, si no buscar una millora pels treballadors/es. L’objectiu és assentar-se amb la part empresarial i arribar un acord, si aquest no es produeix i continuen els abusos i la repressió sindical, doncs ja es realitzarant els piquets i altres formes de lluita que potser no són tan visibles però poden ser igual o més efectives.

El quan crear-la també és important. No és recomanable crear una secció quan ja hi ha un conflicte obert amb l’empresa per un ERE, baixada de salaris i quan en aquesta empresa ja existeixen sindicats enfrontats a aquests plans. És millor crear la secció quan l’empresa vagi bé econòmicament, així es pot aconseguir informació i realitzar un treball d’anticipació i prevenció,

-El Primer objectiu del sindicat és assentar un model sindical alternatiu, basat en la secció sindical. L’objectiu del sindicat no ha de ser que al treballador li paguin una bona indemnització, això no és cap victòria sindical i suposa que el sindicat sigui vist com una gestoria o eina per només reclamar “que hay de lo mío”. Una victòria sindical és la readmissió, l’assentament de les seccions sindicals i que aquestes siguin una eina útil per aconseguir millores per als treballadors / es.

-A nivell internacional. El sindicalisme revolucionari o anarcosindicalisme, hauria d’intentar estendre la seva presència sindical a les mateixes empreses dels diferents territoris, així apart de realitzar jornades de protesta que es limiten a pancartes davant els centres de treball,etc es podrien realitzar per exemple aturades coordinades i poder presionar molt més efectivament a les empreses transnacionals.

Secretaria d’Organització

CNT Sabadell