Aquest 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, no hi ha res a celebrar, i si tot per guanyar. El 8 de Març ha de servir per recordar als explotadors que la dona segueix a la seva lluita i que no cedirà a la reivindicació dels seus drets.
La dona treballadora pateix de manera més contundent l’explotació, la desigualtat i la pobresa a aquest món capitalista, més encara en moments de crisi o de reestructuració del model capitalista com la que actualment patim.
Les dones treballadores veuen ara com se les pressiona per retirar-les del món laboral, amenaçant-les en tornar a l’àmbit domèstic, insistint amb discursos que valoren la maternitat i el paper de cuidadora que històricament els hi han adjudicat. A l’actualitat treballar és un dret que no hauria de ser qüestionat, ja que el salari el que garanteix la “autonomia” sense estar condemnades a la dependència econòmica d’altres persones.
En aquest context podem pensar que la reforma de la Llei de l’Avortament no es gratuïta, ja que significa que a les dones se’ns imposi la maternitat i la “tornada a la llar” encara que no ho desitgi. Com si no tinguéssim prou amb patir les conseqüències de la Llei Mordassa, com la resta de treballadors, a les dones se’ns acusa políticament de ser les culpables dels avortaments, en un intent de menysprear-nos i discriminar-nos socialment.
Aquest 8 de març, no només hem de lluitar per avançar cap a la conquesta de drets i la igualtat real entre homes i dones, sinó que ens veiem obligades a defensar un dret adquirit tan important com és el de l’avortament. Rebutgem l’atac a l’autonomia de la dona dels sectors més retrògrads del poder polític, econòmic i religiós de l’Estat. Pretenen anul·lar el dret a l’avortament sense importar les conseqüències a les nostres vides. Volen imposar els seus valors morals, tant reaccionaris com controladors, sobre les persones, els seus cossos i la seva sexualitat; en definitiva, conduir una altra part més de les nostres vides cap als seus propis interessos.
Per altra part, al Dia Internacional de la Dona Treballadora hem de recordar aquelles companyes que van ser assassinades, tancades a la fàbrica que van incendiar els empresaris, per reclamar els seus drets laborals, perquè ningú oblidi que la dona sempre va ser activa a la lluita. Des del primer moment, es va sumar al moviment obrer, enfrontant-se a una doble batalla per a elles, ja que a part d’oposar-se als explotadors, van haver de lluitar davant la resistència de no pocs “companys” mostraven a la seva incorporació al món sindical i del treball.
Des de l’anarcosindicalisme reconeixem i animem a la lluita a les dones treballadores, pel seu dret a treballar i ser independents, per tenir mateix salari per mateix treball, per ser propietàries del seu cos i la seva vida.
Qui pensi que és una lluita estèril, o la menysprei, per considerar que en ella es reivindica ser tant explotada com ho son els homes, parteix de la premissa que la dona treballadora conquerirà la seva llibertat al mateix temps que els homes, quan per fi tinguem una societat anarquista. Però si no lluitem juntes aquesta societat no serà realment llibertària. Perquè això succeeixi és obligació de tots i totes lluitar per la igualtat entre treballadors i treballadores, sense mitges tintes.
És la nostra obligació com anarcosindicalistes treure la venda que impedeix veure que l’actual situació laboral de les treballadores és sinònim de més precarietat, desigualtat salarial, contractes parcials i sectors laborals totalment separats per gènere. A més no pot ignorar-se l’assetjament laboral que pateixen les dones treballadores, intolerància, sexisme, etc, pel simple fet de ser dona.
Igualment podem afirmar sense por a equivocar-nos que la pobresa té nom de dona.
L’ organització sindical de les dones treballadores és fonamental per aconseguir els nostres objectius. Dones i homes de la CNT compartim el desig de transformar aquesta societat patriarcal competitiva, explotadora i injusta.
Volem una societat nova, molt diferent de la que avui coneixem, una societat d’iguals, sense explotatsdes ni explotadors/es.
I per aconseguir-ho, la classe treballadora hem d’organitzar-nos sindicalment per començar a aconseguir la transformació a la qual aspirem, juntes, reconeixent l’explotació que patim les companyes pel simple fet de ser dones.
A les nostres mans està demostrar que les dones treballadores a l’Anarcosindical estan en peu de guerra amb els homes a la lluita.
Sortim al carrer, el Dia de la Dona Treballadora, totes i tots, amb el mateix ímpetu que ho fem el Primer de Maig, per deixar ben clar que com a classe treballadora no renunciarem a allò que considerem que és nostre, que ens pertany. Com a dones treballadores ho tenim tot per guanyar.
Nosaltres parim, nosaltres decidim!
Secretariat Permanent del Comitè Confederal