Avui fa un mes 11 companys i companyes varen ser detingudes per la seva vinculació al moviment llibertari. Set d’elles, després de negar-se a declarar davant del jutge de l’Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez, van ser empresonades sense fiança.
No sabem encara quines són les acusacions contra els nostres companys i companyes, però tot sembla indicar que se’ls intentarà jutjar per pertinença a una suposada organització terrorista o per altres delictes de natura similar.
La lògica d’operacions com aquesta és clara: es pretén generar des de les esferes de l’estat un discurs que faci creure a la població que, moviments com l’anarquisme, són un perill. L’Estat, juntament amb el Mass Media, intenten legitimar les cada cop més restrictives lleis que apliquen en contra de la població. Lleis que fan de tota persona sospitosa i potencialment perillosa per l’ordre establert.
Per l’Estat l’anarquisme és terrorista per ser antidemocràtic. I sí, ho és, ja que no creiem en aquest Sistema ni tampoc idolatrem el concepte de Democràcia. La Democràcia és l’eina utilitzada pels estats i el Capitalisme per tal d’encapsular la conflictivitat social vers a la delegació i la resignació. Els anarquistes som terroristes perquè front a la cultura de la delegació optem per la de l’autogestió. Som un perill perquè considerem aquest Sistema el que millor garanteix, en temps de pau social, la supervivència del déu Capital, el qual es fonamenta en l’existència de rics i pobres, en la supremacia del dret a la propietat per sobre de qualsevol dret natural i on, l’Estat, és l’eina per tal de garantir la seva seguretat i pervivència. Podria existir aquest pervers Sistema sense policies o exèrcits? No. I si la pantomima democràtica no serveix per suavitzar la conflictivitat, el Capitalisme ens ha demostrat que li queda sempre l’últim recurs de les dictadures, sovint de caire feixista.
Pels poders l’anarquisme és terrorista per no creure en la propietat privada. En un món on la teva situació dins de la jerarquia social depèn de quants diners i propietats tinguis, on existeixen elits i persones amb més poder que els mateixos governants, on organitzacions mafioses i sense escrúpols com la Banca regeixen les nostres vides, els anarquistes molestem, ja que front a aquesta lògica proposem l’autogestió de l’economia i el reforç i potenciació de la distribució equitativa dels bens. Aspirem a conquerir els mitjans de producció, suprimir gran part de l’estructura econòmica que no aporta cap benefici social, com podrien ser els bancs, societats d’inversió o gabinets assessors d’empreses. I front a una societat en que la nostra capacitat de consum deriva dels nostres ingressos, sovint insuficients per tal de garantir les necessitats més bàsiques, com podrien ser tenir un allotjament, menjar o roba, contraposem un model comunista que garanteixi que tothom tingui el que necessiti, organitzant la productivitat en base a les necessitats humanes i no sota els paràmetres del benefici econòmic.
Som terroristes perquè no creiem ni en religions ni en pàtries. Per l’ordre establert és necessari que la població, abans que sentir-se explotada, tingui consciències interclassistes, com podrien ser el sentir-se part d’un culte o d’una nació. Els anarquistes considerem a les institucions religioses part del problema que ens envolta, ja que serveixen per inculcar cosmovisions del món on l’individu es vassall i esclau d’esser sobrenaturals. Les religions creen persones esclaves, creen éssers dòcils i disposats, fins i tot, i només cal apreciar el paper de l’Església Catòlica a la història o, recentment, amb l’auge de l’integrisme musulmà, a exterminar a tota aquella gent que no pensi com ells. Tampoc creiem en les pàtries, on el concepte de ciutadania, implícit en les pàtries de caire liberal, trenca amb tota la tradició revolucionària i igualitarista que ha existit. El ciutadà i ciutadana, d’igual manera que el fidel a una religió, és una persona dòcil, que sempre creurà en l’autoritat i que, davant els seus problemes materials, delegarà la seva sobirania personal en un vot, el qual no té cap valor si la Societat es regeix en base a la lògica del Capitalisme, ja sigui d’Estat o de Mercat. Tampoc creiem que pel sol motiu de néixer a un indret siguem diferents o millors que altres persones nascudes arreu del món. Front al nacionalisme, som internacionalistes, apàtrides i cosmopolites. Creiem en una cultura realment lliure, com per exemple la proposada per un pioner del folklorisme català anomenat Cels Gomis, qui defensava una autèntica cultura popular, fonamentada en l’anàlisi crític de tota tradició i costum, acceptant les que impulsin aspectes com la llibertat, la igualtat i la fraternitat humana i rebutjant, alhora, aquelles que només serveixen per crear ideologies properes a les religions o els estats. Evidentment, en els temps que vivim, persones que considerin el 12 d’octubre una festa que justifica la conquesta i colonització d’Amèrica en base a la violència i l’engany, l’11 de setembre com un episodi més d’una guerra civil europea fomentada entre monarques absolutistes, a Jaume I o els diferents monarques hispans com a genocides, o les festivitats religioses com una suplantació d’antigues tradicions paganes, són un perill per a un Sistema que ens vol dòcils i submisos.
Sí, segurament som terroristes, segons les seves lleis i els seus paràmetres. Però per a nosaltres la nostra praxis només és una plasmació de la Lluita de Classes, perquè front al poder financer, la patronal, les altes jerarquies religioses, els governs i les seves xarxes clientelars, ens considerem, des de les més variades perspectives, part d’una mateixa part de la població, aquella que és explotada i pateix els mals de viure en un Sistema com aquest.
La lluita de classes no la vam inventar els anarquistes, ni tan sols Marx o Engels, la teorització d’interpretar la història de la humanitat com una successió de conflictes entre grups enfrontats, no és nostra, és precisament del mateix Sistema liberal, el que avui, precisament i de manera hipòcrita, ho nega i titlla de terroristes a aquelles que encara creuen que la conflictivitat social és necessària, perquè deixem-nos d’eufemismes, cerquem a la Història respostes, i comprendrem així que la major part de victòries que han beneficiat al gruix de la població s’han aconseguit gràcies a la lluita i l’enfrontament contra els poderosos, aquells que viuen en el privilegi i no volen de cap manera abandonar el seu estil de vida, aquell que ens condemna a morir a sales d’espera en hospitals, a engreixar l’exèrcit de desocupats que assola la nostra societat, a treballar, si tenim sort, en feines precàries, inútils i mal pagades, o que directament ens porta a la policia a les portes de casa per fer-nos fora. El seu estil de vida destrueix els nostre medi, decideix sobre l’autonomia dels nostres cossos, ens dicta que podem fer i què no, ens inculca els valors de la submissió i la delegació, crea guerres i conflictes sota la lògica de l’espoli, en síntesi, front aquesta manera de viure, els i les anarquistes creiem que amb lluita i enfrontament aconseguirem un nou món oposat a aquest.
Ens podeu reprimir, ens podeu ridiculitzar i fins i tot ens podeu matar, però les idees no moren amb les persones. El cost polític d’aquest cop repressiu serà molt car pel Capitalisme i els seus estats vassalls. Les files de l’anarquisme creixen qualitativament i gràcies a la infàmia que heu creat, el pa vostre d’avui, serà, sens dubte, la vostra fam en un futur proper, aquell en el qual el poble s’aixequi i conquereixi el que li pertany: la llibertat, la igualtat i la capacitat de construir una nova societat fonamentada en el benefici col·lectiu i no en el d’uns pocs.
Salut, Anarquia i llibertat pels anarquistes del 16 de desembre!
CNT-AIT Sabadell