CNT

Actes locals de sindicats de la CNT catalano-balear en solitari o amb altres organitzacions: Barcelona, Blanes, Olot, Manresa, Tarragona, Palma de Mallorca.

Totes les convocatòries de la CNT: http://cnt.es/noticias/convocatorias-de-cnt-para-el-1%C2%BA-de-mayo-0

Som molts més
Cada 1r de Maig “celebrem” El Dia del treballador/a, aquells revolucionaris que a la Primavera del 1886 a Chicago i i altres llocs dels Estats Units, van lluitar per establir la jornada laboral de 8 hores, per donar un pas endavant en les humiliants condicions del treballador/a de finals del Segle XIX

Molts treballadors/es, reprimits/des assassinats/des “il·legalment”  i executats/des “legalment”, Però la seva veu no va poder ser callada i la seva lluita segueix sent vigent actualment.
Han Passat 129 anys i el jou capitalista segueix igual de vigent, ens trobem en una societat globalitzada, en princicpi amb una alt grau d’informació, però tot això no ens ha servit als treballadors/es per assolir la nostra llibertat i sobirania.

Seguim depenent de les lleis laborals que crees unes classes dominants privilegiades, ens retallen drets (Indemnitzacions menors per acomiadament inseguretat laboral baixades de salaris …) i ens amenacen sota el lema d’haver  d’estar agraïts pel do del treball.

Tots sabem qui tenim davant nostre, El Problema és observar com en  moltes ocasions, els nostres companys/es i els suposats sindicats, actuen com estómacs agraïts i ens guïen com a xais cap a l’escorxador, realitzant la feina bruta. Cada nova llei que se’ns executa retalla algun dret i quan el poder comprova que la classe treballadora comença a estar farta ens retornen una mínima part i lamentablement els hi funciona, molts corren i celebren els óssos que ens llencens els amos.
Ens retallen en Sanitat i Educació i, evidentment ells no tenen cap problema d’accés a aquests serveis. Així a les escoles es pot començar a fabricar la mà d’obra barata del segle XXI. Com menys educació, més difícil se’ns farà discernir el que ens pertoca com a éssers lliures.

Aquest és el veritable problema, perquè els treballadors/es som molts més que les classes dirigents que segresten la nostra sobirania. El dia que els treballadors/es sabem estar en el lloc que ens correspon, aquell mateix dia, començarem a conquerir de nou la llibertat.

 

Deixa un comentari