El Congrés ha aprovat aquest dijous 3 de febrer per la mínima la “reforma” laboral, una de les mesures de la legislatura que considera clau el Govern espanyol de PSOE i Podemos i acordada amb els sindicats amb representació majoritària i la patronal CEOE.  Una reforma que deixa pràcticament intacte les reformes laborals aprovades pel govern del PP els anys 2010 i 2012. La “reforma” s’ha aprovat per un sol escó perquè finalment, els dos diputats d’UPN, han votat contràriament a l’acord assolit per la direcció del seu partit per donar-li suport, i gràcies al vot a favor d’un diputat del PP que ha al·legat que es tractava d’un error. Cal recordar, però, que l’escó del diputat de Podemos Alberto Rodríguez segueix sense cobrir-se.

175 vots a favor: PSOE, Podemos, Ciudadanos, PDeCAT, Más País, Compromís, UPN, PRC, Teruel Existe, Nueva Canarias, Coalición Canaria.

174 en contra: PP, VOX, ERC, PNB, Bildu, CUP i BNG.

L’actual reforma acontenta a CCOO i UGT en l’apartat de la ultractivitat indefinida dels convenis. I a la patronal, entre altres aspectes, en que els contractes hauran de ser indefinits sobre el paper, però a les empreses els hi suposarà el mateix cost acomiadar als treballadors/es que amb les anteriors reformes. En aquest quadre podeu veure tots els principals aspectes negatius contra els treballadors/es que manté aquesta no reforma: 


No ha faltat (per variar) les acusacions des de les files del PSOE, Podemos i CCOO i UGT  als sindicats combatius com la CNT i a les forces d’esquerres contràries a la reforma, de fer el joc al PP i Vox. Una nova decepció pels votants i la gent d’esquerres que van apostar per aquest govern i pels que s’havien fet il·lusions amb ell.

Més informació: https://www.cnt.es/noticias/reforma-laboral-2021-una-estafa-a-favor-de-la-patronal/

Per últim, recordem als sindicats que diuen representar a la majoria de treballadors/es que a la majoria d’empreses ells no hi son, ja que o no hi ha comitès d’empreses i aquests a més no arriben en els sectors precaritzats, i la baixa participació en les eleccions sindicals. Per això rebutgem el model sindical de representació unitària (comitès i eleccions sindicals) i seguirem lluitant dia a dia per enfortir el nostre model de seccions sindicals, la implantació real en afiliats al sindicat a l’empresa i l’acció directa (evitant els intermediaris entre empresari i treballador/a). Sense subvencions i sense alliberats.

Ara, ANARCOSINDICALISME.

Deixa un comentari