Ja fa anys que molta gent reacciona amb rebuig al sentir la paraula sindicalisme o sindicat, a causa dels ERO’s,acomiadaments,baixades salarials, pactes a la baixa i casos de corrupció protagontizats pel sindicalisme majoritari de CCOO i UGT. Nosaltres només podem entendre el significat de sindicalisme d’una manera: La organització dels treballadors mitjançant sindicats per tal de millorar les condicions de vida i laboral. I perquè aquests siguin capaços d’agadar el control de les empreses i encarregar-se de la producció i distribució sense patrons. Per tant, res a veure amb alliberats sindicals (“professionals del sindicalisme) i pactes contra els treballadors.
L’anarcosindicalisme i el sindicalisme alternatiu a l’actualitat
Si bé és cert que en els últims anys la CNT ha augmentat i fixat seccions sindicals, aturat ERO’s, acomiadaments i atacs patronals i ha aconseguit millores laborals, especialment a partir del X Congrés de Còrdoba de 2010, on es posa els ciments per l’acció sindical, el cert és que la CNT no ha aconseguit trencar amb el model de representació unitària dels comitès d’empresa. I això no és només causa de la repressió de l’estat (cas Scala) o les escissions, sinó també d’alguns errors propis, perquè no serveix de res criticar les males pràctiques dels comitès d’empresa, els alliberats sindicals, les subvencions de l’estat o la corrupció i la burocràcia sindical, sinó poses en pràctica una alternativa sindical de caràcter horitzontal,assambleària i independent econòmicament i políticament. És el que li va passar a la CNT (no tota), que actuava més com una organització política anarquista, que no com un sindicat llibertari obert a tota la classe treballadora.
Actualment la CNT ha aconseguit victòries col·lectives importants que fa pocs anys éren impensables: La firma d’un conveni extrestatutari a Extracciones Levante, la retirada de les hores extres obligatòries a Alumalsa, l’anulació de l’ERO a Río Madrid, les millores laborals i control econòmic a la residència Casa de les Monges, la conversió de 13 treballadors temporals en fixes a Multiservicios Aeroportuarios (Aeroport del Prat) (1)
Algunes d’aquestes victòries de les seccions sindicals, són a grans empreses (Alumalsa i Madrid Rio) on dominava el sistema de Comitès d’Empresa, això demostra que amb un bon treball, és posible que el model sindical de CNT s’implanti també a les grans empreses.
Pel que fa el sindicalisme alternatiu que agruparia a tots els sindicats combatius que també segueixen el model de representació unitària (comitès d’empresa), tampoc han pogut o sapigut ser una alternativa a CCOO i UGT. La CGT, si bé té una força destacable en el sector públic i el metall, encara està molt lluny dels sindicats majoritaris. Amb la seva participació als comitès, no als ha buidat, sinó que sovint els ha enfortit més, la tàctica d’utilitzar els comitès d’empresa per aprofitar-se dels privilegis d’aquests (subvencions, hores sindicals i no poder ser acomiadats) i intentar fer-los transparents, controlar-los desde el sindicat i combinar-los amb l’assamblearisme, ha donat resultat en algunes empreses com els autubusos de TMB i la victòria dels dos dies festius però també s’han donat casos de delegats que han firmat ERO’s en contra la voluntat del sindicat com a Cubigel. La COS tot i que té forces anys a l’esquena, fa relativament poc que una part de l’esquerra independentista va apostar per enfortir-la, tot i implantar-se a TMB Busos, Bombers o la UB, una part important de la militància de l’EI segueix apostant per la CGT, caldrà veure si en els propers anys aconsegueix créixer o s’estanca. El model sindical de la COS és el mateix que la CGT, participació crítica als comitès d’empresa, apostant paral·lelament per l’assemblearisme, es tractaria més d’una diferència ideològica, la COS és un sindicat independentista i marxista i la CGT es considera anarcosindicalista.
En tot cas, el sindicalisme combatiu (CGT,COS,SAT,CIG…) no és l’enemic i quan el govern, la patronal i més d’una vegada CCOO i UGT es posen d’acord per retallar encara més drets laborals, cal respondre unitàriament. De la mateixa manera que quan una empresa acomiada treballadors, baixa salaris,etc cal recolzar els treballadors sigui quin sigui el sindicat majoritari o no hi hagi sindicat.
El sindicalisme majoritari està tocat, ha perdut gran quantitat d’afiliats i delegats (2), però continua sent l’hegemònic. Tenint en compte però que l’afiliació a l’estat espanyol només és del 15% de la població activa (3). La majoria de treballadors treballen en petites empreses i els sindicats majoritaris no han intentat una mínima implantació, ja que no tenen comitès d’empresa on obtenir subvencions i privilegis.
L’anarcosindicalisme a la petita i mitjana empresa i als sectors precaris
L’atomització del treball i la precarietat, converteix encara en més inoperant la defensa dels treballadors mitjançant el sistema d’eleccions sindicals i comitès d’empresa. És en aquestes empreses, on el model de CNT (seccions i assemblees) pot ser més acceptat pels treballadors. Mostra dels avenços en sectors precaris com la hosteleria són les seccions sindicals a La Tagiattella (Madrid), UDON (Barcelona), GINOS (Barcelona) i Burger King. Es tracta de grans cadenes amb diferents centres de treball, on no hi ha representació unitària (eleccions i comitès), ni tampoc hi havien sindicats. Una altre mostra de que els treballadors es poden organitzar en entorns precaris, és el cas de les seccions sindicals de The Phone House.
En petites empreses, on es vulnerin els drets laborals és important el recolzament directa del sindicat, així mateix, en ciutats d’un tamany considerable és molt útil tenir presència als barris, establir xarxes de solidaritat, per tal de donar una resposta més ràpida i eficaç. La denúncia pública, el piquet i també l’ús de les xarxes socials, és el que pot fer més mal als comerços que exploten als treballadors, pressionar perquè es respectin als treballadors atacant la imatge pública de l’empresa. Tan a Madrid com Barcelona existeix presència de CNT o grups de barri del sindicat (Villaverde, Lavapiés o Sants), però seria interessant enfortir aquesta presència i grups a aquestes i altres ciutats.
Els objectius de la CNT
L’objectiu de la CNT no és buscar una bona indemnització pel treballador acomiadat, sinó que aquest sigui readmès i els seus drets laborals respectats. No serveix de res, ni és una victòria aconseguir una readmissió si poc després el treballador acaba deixant la feina. La victòria apart de la readmissió és constituïr una secció sindical amb altres companys/es per tal d’aconseguir millores laborals, com és el cas de la secció sindical de la Residència Casa de les Monges, que després de la readmissió de la delegada de CNT, mitjançant una Vaga va aconseguir parar una baixada laboral i aconseguint millores en matèria de seguretat laboral i horaris. L’objectiu final de la CNT és aconseguir que els treballadors puguin gestionar l’empresa sense patrons, com s’està plantejant la secció sindical a Navarro Logística. Moltes empreses que han tancat, no ho han fet per un problema de viabilitat econòmica, sinó per obtindre més beneficis, per exemple traslladant la producció a altres països on la mà d’obra és més barata. Si CCOO, UGT i altres s’haguessin plantejat la viabilitat d’aquestes empreses si passessin en mans dels treballadors, s’hagués pogut mantenir una bona part del teixit productiu. El problema és que aquests “sindicats” ni es plantegen aquesta opció, com a molt s’ofereixen a pactar menys acomiadaments, ERO’S temporals, baixades de salaris,etc. És el problema de tenir un “sindicalisme” domesticat, ens hauríem de preguntar també com és que alguns “sindicalistes” ocupen càrrecs directius de les empreses.
________________________________________________________________________________________________
1)
CNT firma un convenio colectivo en Extracciones Levante que inaplica parcialmente la Reforma Laboral
CNT Madrid Río | Declarado nulo el ERE en Madrid Río ¡Porque luchar sí sirve!
CNT Barcelona La lucha tiene sus frutos: 13 indefinidos más en multiservicios aeroportuarios
2.)
CCOO y UGT pierden durante la crisis el 44% de los afiliados hasta 14 millones
3.)
Baja afiliación sindical en España: Una aproximación sociológica
http://www.eleconomista.es/economia/noticias/6900078/07/15/CCOO-y-UGT-pierden-durante-la-crisis-el-44-de-los-afiliados-hasta-14-millones.html