Temps de crisi, de suposada crisi. Temps de robatoris cap a la classe treballadora. Temps d’agressions constants del sistema capitalista, defensat per tot el ventall de la classe política, corrupta, lladre i assassina.
Tot l’engranatge que ho sustenta funciona. Sistema judicial que ens fa fora de les cases, que dóna la raó a les empreses en els acomiadaments, que aplica la immunitat per a rics i repressors. Mentrestant, repressió pel poble, més policia i més control. Tot orquestrat per uns polítics que tenen clar que volen seguir xuclant’nos la sang fins a les últimes conseqüències.
Ens parlen de pacte social, pacte social amb qui? Preguntem nosaltres… Amb en Millet, que ha robat tot el que ha volgut i més i aquí no passa res. Pactes amb qui? Amb la casta política que se’ns riu a la cara? O potser amb les empreses com Mercadona, Inditex, Telefónica, FCC… i qualsevol de les d’avui dia que ens apliquen la nefasta Reforma Laboral?
Pau social, mentre apliquen una guerra bruta contra el poble? Retallen la sanitat pública, l’educació, les ajudes a la dependència… Tot de serveis que ja controlaven ells, aquesta mateixa classe política que porta des de molt enrere controlant tot allò que per legitimitat hauria de ser nostre. Ens demanen que posem l’altre galta…
Si et fan fora del pis i el banc se’l queda, aguanta’t, aquests del banc pobrets van justos de diners, no han tingut prou amb el que els polítics els han donat de les arques públiques… Inútils. Pacte social, democràcia!
Si et paguen 800 euros al mes i has perdut tots els drets, o si ni tan sols això, i no treballes des de no recordes quant, mentre altra gent la fan treballar per un sou de merda 10h al dia o més. I si t’han acomiadat, és el que hi ha! Clar, la empresa no guanya prou, no ho pots entendre? Hem d’apretar-nos el cinturó, rebaixar drets i llibertats laborals, això si, fem-ho nosaltres.
Si veus com directius i dirigents roben, es paguen milionaries indemnitzacions i una i altra vegada, surt a la llum, van a un suposat judici, i surten gairebé tots absolts. Aguanta’t, has d’entendre que aquests pobres han hagut de saltar-se alguna normativa, estaven guanyant molt menys. Però clar, aquests són qui tenien i tenen els diners, si no se’ls ajuda marxaran… i clar, els necessitem. Aguanta que la crisi passa. Aguanta aquest sistema, que ens dóna molt.
Ho desmantellen tot, i assobre ens detenen, multen, reprimeixen als i les mateixes. A aquells qui diuen que això no és així. Reformes al codi penal, que segueixen perpetuant la desigualtat i el benefici pels rics, i la misèria dels reprimits, i els pobres, davant una justícia capitalista que només defensa al nostre enemic. I si, parlem clar, són l’enemic.
En democràcia triomfa la dicotomia LEGITIMITAT-LEGALITAT.
Quina s’accepta? La legalitat. A qui defensa? Als que escriuen les lleis. Qui són? L’enemic, els jutges i fiscals, polítics (és a dir, bancs, empreses…). A qui interessa la defensa a ultrança de la legalitat, del pacte social, del diàleg amb qui no podem dialogar. Del diàleg i el respecte a l’enemic, vehiculant les nostres queixes només en l’àmbit legal. Tot allò fora de la legalitat, és irracional, i com a tal, segons la opinió pública, condemnable.
Quantes coses ens ha donat la legalitat? Perquè importa tant? A qui sustenta aquesta legalitat? Què és delicte? A dia d’avui ens ho estan deixant molt clar.
La legitimitat en canvi és la nostra, la de la classe treballadora, la que pateix totes les agressions dels mateixos de sempre. Mai serà legal expropiar un Supermercat, que atenta contra els drets dels treballadors i especula amb els principis més bàsics. Mai serà legal, que a un poble, o una ciutat, la gent agafi i per les seves pròpies mans expropiï un edifici buit, o unes terres, per treballar-hi.
Mai ens donaran permís per prendre allò que es nostre, per gestionar-nos les nostres vides. Perquè aleshores les seves, ja no tindrien sentit.
Estem arribant a un moment, també degut a la desinformació massiva dels mitjans de comunicació (televisió, radio, internet, diaris), on la situació s’està tornant cada cop més crítica. I és per això que impera el discurs d’allò legal, del no conflicte, de la pau social. Una pau social que no ens interessa, i que rebutgem.
No volem pau mentre ens ataquen, mentre no ens deixen viure, i cada cop tenim més la sensació que no hi ha altra camí que la desobediència. I la desobediència, tampoc mai serà legal. Si fan unes lleis contra nosaltres, que no hem decidit nosaltres, perquè hem de cumplir-les? No ens hem d’empassar la trampa de la legalitat, nosaltres només entenem de la legitimitat.
Tot conflicte té unes causes, i unes conseqüències, i almenys un enemic. I mentre això succeeixi no pot haver-hi pau, perquè no ens la deixen. El conflicte és real, i no hi ha pacte possible, cap ni un. Per aquí mai ens deixaran. La desobediència els molesta, la gestió pròpia de les nostres vides en tot allò que ens sigui possible.
Boicot als rics, a les empreses, i als polítics. I sabotatge, cap a qui ens ataca. Si defensar-nos i desobeir unes lleis injustes és delícte, som delinqüents. Si la pau social és que gent no tingui on viure, que families senceres es quedin sense feina, i que uns pocs segueixin engreixant les seves butxaques, no la volem. Si el pacte social és l’acceptació de l’explotat de la seva condició davant el superior, tampoc el volem.
No infravaloreu a qui no té res, perquè cada cop som més. I qui no té res, no pot perdre res. El vostre camí no ens serveix. A la merda la vostra legalitat.
Un afiliat a la CNT de Cornellà