AVÍS: Tot i el títol provocador, aquest text no és una crítica destructiva més cap a l’esquerra independentista a l’estil d’algunes que realitzen autoanomenats anarKistes via xarxes socials o mitjans alternatius.
El referèndum i la independència, el monotema
Com ja sabeu (i sinó ho sabeu deveu viure en una cova allunyats de la civilització) el 2014 el govern de la Generalitat té pensat realitzar un referèndum on es preguntarà si estem d’acord en que Catalunya sigui un nou estat dins la UE o no. Sembla ser que després de la multitudinària manifestació del passat 11 de setembre a Catalunya fins i tot les pedres són independentistes i els peixos porten quatre barres. El govern de la generalitat, juntament amb associacions ultrasubvencionades com Òmnium Cultural, i especialment l’Assemblea Nacional Catalana han posat com diuen en castellà “toda la carne en el asador” per mobilitzar l’anomenada societat civil catalana per tal de que es celebri aquesta consulta al 2014. L’últim acte va ser un multitudinari concert al Camp Nou, segurament si el concert s’hagués realtizat en solidaritat pels centenars o milers de treballadors/es que s’han quedat a l’atur en prou feines s’haguessin venut uns pocs milers d’entrades (sent molt generosos), de fet, ni haurien cedit el Camp Nou. I és que la independència de Catalunya ens agradi o no, és el principal tema de debat a aquest país, i no només al ARA o al racocatalà, sinó també fins i tot diaris sociates de tota la vida com el Periódico sembla que s’hagin passat al camp independentista.
Sobre el moviment independentista s’ha de dir que tot no és igual, encara que alguns anarKistes (vegis que ho escric amb K) ho posin tot el mateix sac. Podem parlar de dos corrents independentistes, l’independentisme ranci i l’independentisme que pretén transformar la societat catalana, de l’esquerra independentista.
L’independentisme ranci
En la meva modesta opinió l’independentisme ranci és el majoritari. És aquest independentisme que no va més enllà de les típiques frases i arguments de “Espanya ens roba” (com si el govern de la Generalitat no, i oblidant totes les corrupteles convergents -també dels altres, però al haver governat menys, han pogut mangar menys-); els que es pensen que els catalans som tots gent emprenadora, amb seny i els espanyols es passen tot el dia al bar, prenent el sol, i els andalusos a més vivint del PIRMI; els de primer la independència i després ja veurem; els que basen els seus arguments en que una Catalunya independent seria una Suïssa del mediterrani, tots tindríem feina i viuríem feliços, ja que tots els mals provénen de Madrid.
Si, segurament que si Catalunya fos independent tindria més recursos, però això no vol dir directament que afavorís a la població, dependria de com el govern redistribuís aquests recursos entre aquesta.
Aquests són els mateixos del tòpic difòs pels historiadors oficials de la Generalitat de que els murcians de la FAI que es dedicaven a assaltar esglésies i convents i cremar-los, robar als botiguers, i tots parlaven en castellà i odiaven profundament Catalunya. S’obliden de la gran obra cultural que van realitzar els anarquistes en forma d’ateneus, escoles racionalistes, cooperatives, biblioteques i la seva participació en el Consell d’Escola Nova Unificada (CENU). També recorda’ls-hi que quan el poble català va ser més lliure fou a partir del juliol del 36 fins al maig del 37 quan els treballadors i treballadores gestionaven ells mateixos les fàbriques, comerços, transports, en fi, gran part de l’economia del país, sense dependre de cap govern ni amo.
Després el nacionalisme eleva personatges com el rei genocida Jaume I, Els torturadors dels germans Badia, o et venen els Almogàvers com uns guerrers patriotes catalans, quan no éren res més que uns mercenaris que es dedicaven a saquejar els pobles mediterranis. També gent de l’esquerra independentista eleva a alguns d’ aquests personatges, coses del patriotisme… Això si, els únics genocides de pobles, són els castellans, els catalans som gent assenyada, culte i treballadora, un altre tòpic pujolista. Si els catalans haguessim tingut la oportunitat segurament que haguessim fet exactament el mateix a Amèrica i sobre els altres pobles de la península.
Exemple d’independentisme ranci:
L’independentisme transformador
Entenc com a independentisme transformador aquell que vol crear un nou estat català per transformar les relacions socio-econòmiques. Garantir serveris públics com la sanitat, l’educació i els transports, així com una economia més solidària, fomentant el coopertativisme. En la meva opinió tot i la crítica al capitalisme, es tracta d’una redistribució més justa de la riquesa i de garantir aquests serveis públics bàsics, és a dir, més aviat, d’idees i pràctiques pròpies de la socialdemocràcia. Socialdemocràcia abandonada per partits com ERC, que més enllà de les seves joventuts i Joan Tardà, fa temps que han abraçat el model liberal.
S’ha de reconèixer que el David Fernández parla molt bé, fins i tot li diu lladre a un banquer i després milers de persones ho twitegen (o com s’escrigui) o ho comparteixen al facebook, coses del circ parlamentari… Però vaja que com he dit abans les crítiques d’alguns anarKistes via internet cap el parlamentarisme no han passat del “muerte al estado” o “CUP igual a CiU”, apart d’alguna excepció: http://ingovernables.noblogs.org/post/2013/01/31/del-partit-antipartit-al-partit-partit/
Un dels problemes dels plantejaments de la CUP és per exemple el tema del trencament amb la Unió Europea, tot i que aquesta tampoc ha dit clarament si trencaria amb aquesta, si que ho diuen altres organitzacions de l’esquerra independentista. El problema de trencar amb la UE és que Catalunya hauria de buscar altres aliats polítics i econòmics, per no trobar-se aïllada. Catalunya en matèria energètica no és autosuficient, a no sé per exemple que es destruís el territori començant a treure gas per exemple de les comarques de Girona, com ja han intentat amb el fracking, o que s’apostés per les energies renovables però per això és necessària una gran inversió i també es produïrien problemes per exemple amb el tema d’on col·locar els parcs eòlics. És cert que sortir de la UE no vol dir necessàriament quedar aïllat d’Europa, però si que segurament suposaria més traves per l’intercanvi de productes.
Catalunya hauria de buscar-se aliats a l’exterior, d’aquí la importància que la sortida de la UE no la realitzi només un país, sinó diversos i que aquests estableixin aliances entre ells. Si surt Grècia de la UE poc els hi molestaria als alemanys, però si Grècia, Itàlia, Espanya, Portugal i Irlanda, sortissin i establissin una aliança econòmica entre ells, un altre gall cantaria.
I nosaltres què hi pintem en tot això?
La CNT com a anarcosindicat, en cas de realitzar-se un referèndum no ha de realitzar cap campanya pel si ni pel no. Tampoc s’ha d’oposar a la realització d’aquest referèndum, tot i que aquest només contempli dos opcions que no són els objectius de la confederació, quedar-se a l’estat espanyol o crear un nou estat dins la UE. Personalment penso que una Catalunya independent a nosaltres ens afavoriria (poc, també s’ha de dir) més que no perjudicar-nos:
-S’acabaria la historieta de l’Espanya ens roba ( tot i que si la cosa anés malament, encara serien capaços de dir que és a causa dels 300 anys de repressió espanyola).
-Els que fan viatges a Madrid per protestar contra l’administració central, s’estalviarien gasolina, ja que la tindrien més aprop.
-Podríem acabar d’una vegada amb tot el discurs monotemàtic entorn a la independència de Catalunya i que dolents que són els polítics espanyols, per centrar-nos en els milers de treballadors/es acomiadats/es, les retallades en els serveis públics,etc. En fi, que la cosa quedaria molt més clara i els hi costaria molt més fer “la puta i la ramoneta”.
Igualment per nosaltres, en un nou estat català continuaríem lluitant, aquesta vegada contra aquest nou estat. Ja que a diferència de la resta de l’esquerra, nosaltres aspirem a que un dia siguem els treballadors i treballadores els que administrem l’economia i tota la nostra vida, sense governants ni amos.
Arnau
Secretaria d’Organització
CNT Sabadell